Després de l'estada impactant a la costa del nord-est d'Anglaterra ens tocava tornar a enfilar cap al nord amb un objectiu clar: el mur d'Adrià. Seria el punt més septentrional de tot el nostre viatge, abans d'enfilar cap al parc natural dels Llacs (situat a la banda oest del país), i de fet en teníem un bon tros des de la nostra darrera parada a Whitby. Per tot plegat, tot mirant mapa i guies, ens vam animar a fer una parada a mig matí a una ciutat que ens semblava interessant: Durham.
Durham, a banda de ser una de les ciutats mineres reconvertides després de la crisi dels vuitanta (veieu sinó la pel·lícula de Billy Elliot, que passa precisament en els suburbis d'aquesta ciutat), té un atractiu cultural ineludible: la seva catedral. I és que tota la ciutat, construïda a recer d'un riu, està articulada al voltant de la seva impressionant catedral i la seva zona universitària, molt agradable de passejar-hi i construïda en un turó. La catedral (que, per cert, té entrada gratuïta, tot i que demanen donatius molt fàcils d'esquivar...), és molt impressionat per les seves mides. I si a això s'hi afegeix que el bon temps per fi ens havia somrigut i que als voltants de la catedral tot d'estudiants havien sortit a prendre el sol, fer assajos de música de cambra, i altres activitats, la veritat és que va ser una parada molt aprofitada.
Després d'aquest pit-stop a Durham, vam tornar a enfilar cap al nord,a la recerca del mur d'Adrià. Aquest mur va ser construït per l'emperador romà del mateix nom per defensar la Britannia civilitzada i romana dels atacs dels bàrbars escocesos (ara separa camps d'ovelles pretesament civilitzats d'altres camps d'ovelles que podríem considerar bàrbars). En realitat, les restes del mur (no sempre visible) travessen tota Anglaterra de costa a costa, i fins i tot hi ha un sender per recórre'l a peu o en bicicleta, tot i que també es pot fer el trajecte en cotxe.
Això sí, trobar el mur d'Adrià no és gens fàcil en un espai dedicat completament a l'explotació ramadera, amb molts camps d'ovelles limitats per murs que, per tot el que pot saber un turista, també podrien ser el mur d'Adrià. Així que després d'un primer intent a la desesperada (i sense èxit) en cotxe, vam decidir tornar a un poble proper, agafar forces amb un dinar, i preguntar a l'oficina de turisme. Allà, la informadora ens va detellar on havíem d'anar, quins aparcaments teníem preparats (tots amb pay and display, és clar..), quin interès tenia cada parada... Total, que semblava que per fi el trobaríem, no?
Doncs bàsicament, en les tres primeres parades tot el que vam veure van ser ovelles, moltes ovelles, que semblaven riure de nosaltres amb el seu "baaaaa" d'accent anglès. Sí, també vam localitzar un antic temple romà, les restes d'una fortificació, però ni rastre del mur. Per començar a desesperar-se.
Però no cal patir. A la quarta parada, per fi, dalt d'un turó que semblava quedar tallar en l'aire, va aparèixer el nostre objectiu: el mur d'Adrià. Per fi!! Fins i tot se'ns va fer més agradable la dura ascensió fins al mur, o quan de nou vam haver de reprendre l'esforç per descobrir-ne noves restes a la cinquena parada del recorregut. He de dir, que un cop assolit l'objectiu, vam poder observar amb calma el paisatge: preciós, ple de turons verds, i amb els crits de les ovelles ressonant fins a l'infinit de fons. Allà us asseguro que podeu desconnectar de tot!
Amb la missió complerta, vam tornar a enfilar la carretera fins a l'oest del país, ara amb la vista posada a la regió dels Llacs. Primera parada: Keswick.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada