El districte dels Llacs o Lake District està situat a la banda nord-oest d'Anglaterra, al comtat de Cumbria, i si sou aficionats a la literatura anglesa, us sonarà per diferents temes: per ser el refugi inspirador dels poetes del Romanticisme anglès o per la seva menció a Orgull i Prejudici de la Jane Austen com la visita frustrada de la protagonista, tan clau pel desenvolupament de la història. La regió també és cèlebre per ser el lloc de residència de Beatrix Potter, molt admirada pel món japonès, però, sobretot, ho és per ser un dels llocs de vacances tradicionals dels anglesos.
Tanta popularitat fa que els responsables turístics de la regió siguin molt cautelosos a l'hora de dirigir els turistes: que si no vingueu en cotxe, que si agafeu l'autobús, que si no podreu aparcar enlloc, que si trigareu cinc hores de llac a llac... Nosaltres segurament vam ser afortunats, perquè era principis d'estiu i entre setmana, i vam poder veure el Lake District pràcticament en solitari. Tot i que l'essència dels visitants a la regió és fer-hi senderisme (una activitat de la qual jo només tinc les sabates, però gens de l'esperit), nosaltres vam optar per fer una visita més paisatgística a bord del nostre cotxe de lloguer.
En total, hi vam dedicar dos dies. La nit anterior a la primera jornada vam fer nit a un altre agradable i petit Bed & Breakfast de Keswick, i vam passejar una mica per la ciutat per acabar sopant a un dels seus pubs. Molt agradable tot plegat, la veritat. Al matí següent, i per recomanació expressa del propietari del B&B, vam apropar-nos fins al llac de Keswick, on vam tenir el primer impacte dels paisatges del Lake District. No intentaré pas descriure'ls en paraules, crec que aquesta és una regió que s'ha de veure i viure en persona per poder saber de què parlo. Però imagineu-vos el verd del bosc i la gespa, el blau de l'aigua, les muntanyes de fons, les ovelles als prats del voltant.. Tot absolutament bucòlic a l'hora que estranyament perturbador.
I és que el Lake District combina la calma misteriosa dels seus llacs amb el punt salvatge de les seves muntanyes, dels ports impossibles i dels passos estrets per les seves valls. Crec que nosaltres vam acabar recorrent tots i cadascun d'aquests passos entre muntanyes, i tot i que és una experiència estressant pel conductor, us asseguro que són alguns dels paisatges més impactants que he vist.
Després de la visita al llac de Keswick, vam fer una petita ruta en cotxe fins els llacs Derwent, Buttermere i Crummock, on vam viure escenes molt divertides amb ovelles negres descarriades que buscaven desesperadament la seva mare a l'altra banda de la tanca. És curiós que, tot i la fama internacional (sobretot japonesa) de la regió, als voltants de Keswick vam trobar sobretot turisme nacional. Moltes famílies de britànics que s'acostaven a la vora del llac, carregats d'un picnic fred, termos amb tè, tamborets i fins i tot tendes de campanya per simplement passar les hores prenent una mica el sol, mirant el paisatge, llegint o xerrant. Ho vaig trobar molt relaxant.
De tornada a Keswick un cop completat el circuit circular, vam optar per fer un mos a una cafeteria del centre, on vam degustar uns deliciosos entrepans de salsitxes (que tenen les salsitxes angleses que són molt més bones que a qualsevol altre lloc?) amb salsa de poma. Mmmmm, boníssims...
Per descansar una mica de llacs, vam dedicar part de la tarda a un altre dels atractius clàssics de Cumbria: les restes megalítiques prehistòriques. Ens vam acostar al Castlerigg, un cercle de pedres situat a tocar de Keswick i, com acostuma a passar amb aquestes restes, situat en un punt privilegiat i gairebé màgic en relació amb el paisatge. Estar allà feia molt fàcil pensar en com els habitants prehistòrics li podrien haver donat un significat transcendent a aquell punt.
Aprofitant que el bon temps continuava fent-nos companyia, ens vam animar a visitar el darrer llac de la jornada: l'Ullswater, el més profund del Lake District. Allà, mentre observàvem una família d'ànecs movent-se en formació, vam descobrir que encara ens sobrava temps fins arribar a la nostra següent destinació, Windermere, així que vam optar per visitar les catarates (petites, però curioses) d'Aira Force.
I amb això ens vam dirigir cap a Windermere, que és un dels nuclis clàssics per allotjar-se al Lake District, i on sí trobaríem més presència de turisme internacional (entengui's japonès) i una mica més de massificació, tot i que nosaltres en fugiríem d'una manera força clara al dia següent. Això sí, abans vam tenir encara un moment més per assaborir paisatges impressionants al Kirkstone Pass, un dels ports per excel·lència de la regió, i des d'on es domina un paisatge muntanyós inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada