Tot i que el Perigord té un gran nombre d'atractius, no ens vam poder resistir de fer una escapada fins al departament del Lot, a la regió de Midi-Pyrénées, per poder visitar dos punts que havíem trobar d'allò més interessant: la Gouffre de Padirac i Rocamadour.
Totes dues destinacions estan a uns vint quilòmetres de distància, així que eren ideals per fer una escapada d'un dia. Vam començar la jornada enfilant cap a la Gouffre de Padirac, una cova natural amb riu interior que s'ha format a través de les filtracions d'aigua durant segles i segles, i que han creat una sèrie de formes naturals d'allò més espectaculars. L'entrada a la gruta es fa a través d'un gran pou que es va obrir després que es desplomés part del sostre, i que és una de les seves imatges de presentació més famoses. Per visitar-la, primer es recorren uns 500 metres en barca pel riu interior (el nostre barquer, que parlava anglès, ens va explicar coses de la història de la cova) i, finalment, fas un mig quilòmetre més a peu, amb un guia (aquest en francès, tot i que també ens va anar traduint coses a l'anglès), observant els llacs i les espectaculars formes de l'interior.
Tot i que al Perigord hi ha moltes grutes naturals que es poden visitar, la de Padirac és de les més famoses de França i val molt la pena desplaçar-se fins al Lot per veure-la. Nosaltres, com que era finals de juny, no vam tenir problemes per entrar-hi, però sí que ens van advertir que als mesos de juliol i agost la cosa es complica i hi ha fins a tres hores de cua per poder accedir-hi. Per això, és molt recomanable fer servir la reserva on-line que tenen a la seva web. I sigui com sigui, no us oblideu roba d'abric, perquè com a totes les coves, fa força fred!
Encantats amb Padirac, vam agafar el cotxe fins a Rocamadour, un curiós poble ara situat en ple camí de Sant Jaume però que històricament ha estat per si mateix un centre de pelegrinatge, tan sols superat a França pel Mont Saint Michel. Rocamadour es va construir enganxada a la roca, com una veritable "ciutat del vertígen", que diu l'oficina de turisme al seu vídeo promocional: a baix, el poble; per damunt, el santuari; i coronant el turó, el castell. Tot això amb unes vistes espectaculars a l'estreta vall, i molts atractius religiosos o llegendaris, com la curiosa Verge Negra o l'espasa de l'heroi francès Roland clavada a la roca.
A Rocamadour es pot aparcar gratuïtament a la vall del riu (si no hi ha risc de pluja, no hi ha cap problema). En arribar, vam dinar a una creperia situada al carrer principal, que està replet de botigues per a turistes i restaurants. Per desplaçar-se entre l'aparcament de la vall i el poble, hi ha un trenet turístic, i per anar del poble al santuari i al castell, hi ha un ascensor especial. Tot i això, ambdós mitjans de transport són de pagament, així que nosaltres vam decidir caminar i caminar...
Val molt la pena fer l'esforç de pujar el llarg tram d'escales fins al santuari, i mirar la cripta on estan les restes de Saint Amadour (que és qui dóna nom al poble), la capella de la Verge Negra o molts altres punts. L'accés és gratuït però cal vestir de forma "adequada" (és a dir, porteu alguna cosa per cobrir-vos les espatlles si aneu amb tirants, i no aneu amb pantalons curts).
Després del santuari, toca fer l'empinat camí de les creus (amb les estacions del Via Crucis) fins al castell al capdamunt de tot del turó. A les muralles i torres del castell tan sols es pot passar pagant dos euros en una màquina que hi ha l'entrada i que activa la reixa, però val molt la pena pujar fins al mirador. Sentireu de veritat el que vol dir la ciutat del vertigen!
Una mica cansats per "l'escalada" i per la calor del dia, vam decidir tornar cap a Sarlat per descansar una estona al nostre hotel. A la nit, però, teníem preparat un sopar especial. Seguint la recomanació de la propietària de l'hotel, vam anar a sopar a la localitat propera de Saint-Geniès (està a la carretera entre Sarlat i Montignac), però no en un restaurant qualsevol, sinó al seu castell. A Le Château de Saint-Geniès ofereixen uns menús d'allò més assequibles (17,9 euros el més barat) pel que acostuma a trobar-se als castells francesos i boníssim, amb l'afegit de l'ambientació, és clar. Nosaltres vam sopar a l'interior del castell (també es pot menjar a la terrassa), en una sala repleta de quadres, amb una xemeneia enorme, i taules ambientades com a l'època medieval. Tot això amb uns plats amb un munt de menjar, boníssims i que se us farà difícil fins i tot acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada