La vall de la Dordonya (Vallée de la Dordogne) és una de les zones on es concentren més punts d'interès turístic del Perigord Noir, i és també una de les més còmodes de visitar, ja que tot està a una distància molt curta. Amb cinc o deu minuts de cotxe un es pot desplaçar entre qualsevol dels punts principals de la vall, la major part dels quals estan protagonitzats per l'herència històrica de la Guerra dels Cent Anys, que va tenir en el riu Dordonya una de les seves fronteres naturals entre francesos i anglesos.
La nostra jornada dedicada a aquesta vall la vam començar a Castelnaud, que, segons els seus propietaris, és un dels castells més visitats de França. Al Château de Castelnaud va ser un dels pocs llocs on vam haver de pagar per aparcar en tot el viatge, ja que la majoria de municipis compten amb aparcaments gratuïts un pèl més allunyats del centre dels pobles i, fins i tot, a tocar de punts d'interès que estan fora dels nuclis urbans. Aquí, però, és obligatori pagar tres euros per aparcar.
El castell és una fortalesa reconstruïda que a l'interior ara compta amb un museu de la guerra i les armes durant l'Edad Mitjana, i que compta amb una curiosa història durant la Guerra dels Cent Anys, ja que va estar contínuament canviant de bàndol. Des de la seva torre es pot veure clarament com el riu Dordonya, amb els seus meandres tan marcats, està replet de castells a banda i banda, com si es vigilessin entre ells (cosa que, en època de guerra i zona fronterera, evidentment feien). Tot i la curiosa història, Castelnaud ens va decepcionar una mica ja que vam trobar que l'interior no era gaire atractiu, tot i que el paisatge sí que es força immillorable.
Com que havia començat a ploure, vam decidir continuar la ruta amb el segon castell que volíem visitar: el castell de Beynac a Beynac-et-Cazenac. Si heu vist la Joanna d'Arc de Luc Besson us sonarà segur, ja que és en aquest castell on es va ambientar part de l'acció, i un cop arribats a aquest petit poble a la vora de la Dordonya, ens vam adonar perquè. Es tracta d'un poble construït sobre un turó rocós, amb carrers empinats i coronats per un castell que respira ambient medieval pels quatre costats. Val molt la pena fer l'esforç de pujar caminant fins al castell (hi ha una bona pujada!) i pagar l'entrada per veure la Forteresse de Beynac per dins, tant pel paisatge tan maco que ofereix de la vall com, sobretot, per l'ambientació tan increïble que s'està aconseguint amb la rehabilitació de l'antic castell. Les obres encara estan a mitges (falta gran part dels treballs en els pisos superiors i també en el pati principal), però tot i així l'entrada val cadascun dels seus euros. Si heu d'escollir entre Castelnaud o Beynac, nosaltres escolliríem Beynac amb els ulls tancats.
Amb Beynac, però, vam tancar el capítol de castells i, com que semblava que el temps millorava, ens vam dirigir cap a La Roque Gageac, una altra dels pobles considerats dels més macos de França. La Roque Gageac és bàsicament un poble de pràcticament només un carrer (que és també la carretera principal) construït sobre les roques i a tocar del riu. Està tan a prop de les roques que, de tant en tant, les cases es veuen amenaçades per la caiguda d'alguna pedra, i fins i tot hi ha hagut episodis de morts i d'anys de carretera tallada. El municipi, però, és també molt turístic, i tan sols es pot aparcar pagant zona blava, i els restaurants són també força cars. Nosaltres al final vam tenir sort amb una creperia que hi ha a la carretera principal, amb preus més ajustats (com sol passar amb les creperies).
Després del dinar, tocava el passeig pel riu Dordonya en gabarra. Les gabarres són les embarcacions que tradicionalment es feien servir per navegar pel riu Dordonya i transportar mercaderies, i tot i que fa dècades que la darrera barca tradicional ja va ser retirada, dues companyies ofereixen petits creuers de 40 minuts en reproduccions modernes. Les companyies són Norbert o Caminade; ambdues fan el mateix recorregut (unes surten a les hores en punt i les altres a dos quarts) i permeten veure diversos castells des de dins del riu, entre d'altres atractius, i compten amb audioguia en castellà i, fins i tot, en català en el cas de les gabarres Norbert. Nosaltres vam optar per aquest passeig, que és força agradable, però també hi ha l'opció, molt popular també, de llogar unes piragües i recórrer la Dordonya al vostre ritme.
Amb tanta activitat, però, no eren més que les quatre de la tarda, així que cap a la següent parada: els Jardins de Marqueyssac. Es tracta d'una gran extensió de jardins construïts sobre un turó que presideix un meandre del riu Dordonya, i que ofereix una de les vistes més maques de la vall, amb un mirador a gairebé 200 metres d'alçada que ofereix una panoràmica de fins a deu quilòmetres del riu. No us deixeu enganyar per la gran extensió dels Jardins de Marqueyssac, ja que es poden recórrer sense cansar-se en dues hores, tant la seva part clàssica de boix amb formes capricioses com els seus boscos d'apariència més salvatge. Per cert, que vam visitar els jardins aprofitant-nos de l'entrada conjunta amb Castelnaud, que és vàlida durant tot un any i que permet estalviar-se uns quants euros.
Després d'un berenar a la cafeteria dels jardins, vam decidir-nos per una darrera parada d'última hora: la ciutat fortificada de Domme. Domme està situada gairebé davant de La Roque Gageac, tot i que a l'altra ribera del riu, i, com no, ofereix un altre mirador sobre la vall. Aquesta petita vil·la, però, compta amb unes muralles medievals parcialment conservades, i és força interessant seguir la ruta que traça el mapa oficial del municipi (i que podeu aconseguir gratis a l'oficina de turisme) resseguint les seves portes, i altres punts d'interès, com la seva cova o un antic molí de vent.
Amb Domme vam donar per tancar el dia i vam tornar un cop més cap a Sarlat. Un sopar regular i a recobrar forces, perquè al dia següent ens aventuràvem cap al departament del Lot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada