"I aquesta va ser realment la manera com tota la meva experiència a la carretera va començar, i les coses que vindrien són massa fantàstiques per no contar-les" Jack Kerouac, A la carretera.
Hem arribat a New York. I escrivim aquestes línies des de sota d'una bandera americana, a l'illa de Liberty, mentre, com bons turistes, esperem un ferry que ens porti cap a Ellis Island i, després, de tornada a Manhattan.
Fins aquí, hem superat un viatge de dotze hores, amb sis de canvi horari, i escala a Heathrow. I ens n'hem sortit sencers, sense gaire jet-lag i amb maletes. L'única incidència ahir va ser un retard de mitja hora al vol entre Barcelona i Londres, on les companyes de fila del Jordi tenien una certa tendència a l'alcoholisme.
A Heathrow, vam al·lucinar amb l'eficiència londinenca a l'hora de fer enllaços. Vam tenir un autobús directe fins a la terminal 5, un munt de treballadors disposats a ajudar-nos i bona senyalització. Amb això perdones que et facin treure les sabates al control de seguretat... Abans de marxar teníem alguns dubtes sobre la conveniència de viatjar amb escala a Londres, però hem vist que va ser la millor decisió. El vol, tot i que va ser llarg i pesat, va ser suportable gràcies al munt de pel·lícules i discos de música que pots veure i escoltar des del seient. Llàstima que la British Airways optés per fer-nos seure separats, i que mentre l'Azahara lidiava amb l'home de les cames més llargues del vol i amb més tendència a tirar enrere el seient, el Jordi batallava amb una parella de britàncis estrafolaris, queixosos i extremadament dormilegues (el que és més preocupant quan et toca el seient de la finestra).
De l'arribada a la ciutat, a banda de les cues a l'aduana (no pas tant terribles com esperàvem), destacar un home i el seu taxi. En Mohammed Kherr (no hem vist el seu passaport però per nosaltres sempre serà el nostre taxista paqui) va ser l'encarregat de portar-nos com una bala fins al nostre hotel a Manhattan, amb un dubtós respecte per les normes de circulació. No era el Mohinder Suresh de Heroes , pero recomanem l'experiència d'agafar un d'aquests taxis quan es visita NY. No s'oblida fàcilment.
Sobre l'hotel, ens ha resultat una mica trist, però almenys fa la seva funció. Recordeu la pensió on s'allotjava a al ciutat Tom Hanks a Big? Doncs el Latham Hotel és molt similar, tot i que ningú ha forçat la porta de l'habitació ni hem sentit trets a la nit. Això sí, la primera nit ja estàvem desperts amb uns ulls com taronges a les cinc de la matinada, tot i que vam fer bondat i vam poder vèncer el jet-lag. Ah, i estem a dos carrers de l'Empire State Building...
1 comentari:
Comença bé l'aventura... ja tinc ganes de llegir el següent capitol...
Publica un comentari a l'entrada