22 DE JUNY DE 2008
These vagabond shoes are longing to stray and make a brand new start of it, New York New York ( Ebb-Kander).
A Nova York hi vam estar quatre dies, que vam dedicar majoritàriament a patejar com bojos i cansar-nos més que en la resta del viatge. És on, de llarg, hem trobat més turistes i més catalans i espanyols (es sentia més catala que anglès per la 5a Avinguda) i ha estat la part més de turisme urbà-cultural de la visita al país.
Primeres impressions del primer passeig des de l'hotel fins a Times Square un diumenge al matí: NY està bruta i les clavegueres treuen fum igual que a les Tortugues Ninja. També va ser el dia del descobriment de la cafeteria del carrer 28 amb la 5a al qual hem estat fidels durant tota l'estada a l'hora d'esmorzar, tot i que ens clavaven 1,50 dòlars per posar llet als cereals!
El primer pas un cop en plena voràgine urbana va ser passejar a peu per Broadway fins a Times Square. I bocabadar-nos com tots els guiris amb les llums de neó dels anuncis, amb el moviment incessant de gent, amb les cues davant del Hard Rock Cafè. Després d'una curta visita a Informació Turística, vam agafar per primer cop el metro de NY (que, sincerament, fa una mica de por del poc il·luminades que estan les estacions) i vam dirigir-nos al més típic dels llocs: l'Estàtua de la Llibertat. Vam dirigir-nos fins al port per agafar el ferry cap a Liberty Islanda i Ellis Island, on vam haver de fer una mitja hora de cua sota el sol i amb la companyia d'alguns frikis considerables. A Liberty Island vam decidir no entrar a l'estàtua (no pots pujar a dalt de tot des de l'11-S) i ens vam conformar passejant per l'illa, fent fotos, escoltant l'audioguia i divertint-nos (o no) amb les primeres tempestes inesperades de la visita a NY.
Tot seguit l'excursió ens va portar fins a Ellis Island, on està l'antic centre d'immigració del país (molta gent el coneix per la peli del Padrino). Aquesta va ser la sorpresa, perque la visita és molt interessant, l'audioguia és molt completa (sort que la vam decidir agafar) i a més hi havia un ambient molt agradable a l'illa.
Un cop a terra de nou, vam dedicar la jornada a passejar per la zona financera (impressionant pels rascacels, tot i que una mica desèrtica en ser diumenge) i també vam treure el nas per la morbosa zona zero. Després, vam decidir creuar a peu el Pont de Brooklyn, on vam haver de tornar a esquivar aquelles terribles tempestes d'estiu a NY. Resulta que a la ciutat, quan cinc minuts abans fa un sol espaterrant, de sobte arriben uns núvols negres i cau el diluvi universal. I, inconscients de nosaltres, que només portàvem un paraigües plegable per dos.
Per arribar al Pont de Brooklyn ja vam haver de perdre mitja hora perquè no hi ha forma de trobar l'entrada. Quan per fi hi som a dalt, comença a diluviar. I l'únic refugi que trobem és amagar-nos sota un dels pilars del pont, on durant 40 minuts ens vam apilonar com una trentena de turistes que ens apretàvem per no mullar-nos. En dos segons, les meravelloses vistes es van transformar en boira, i al cap de poc, torna a sortir al sol i mentre encara continua plovent amb força surt un arc de Sant Martí. Malgrat tants problemes, vam aconseguir arribar a l'altra banda i tornar a l'hotel sans i estalvis.
2 comentaris:
M'agrada molt l'ànec de les fotos; com el nan de l'Amelie no? ;p
Jo no he estat a Nova York encara, però per les fotos que he vist i pel que m'han explicat, Times Square és com una versió en gran de Shibuya a Tokyo, una ciutat a on la concentració de llums per metre quadrat deu ser la més gran de la història... I després no paren de donar la tabarra amb el medi ambient!
El pont de Brooklyn *sospir*... Ja vas anar a Tiffany's?
Publica un comentari a l'entrada