Del Zero Visibiliy a Broadway

23 DE JUNY DE 2008




"'Cause I can play this here guitar and I won't quit till I'm a star on Broadway" (George Benson, On Broadway)

"Zero Visibility". Aquest és el segell que van posar a sobre de les nostres entrades a l'Empire State Building. Era un altre matí boirós, que amenaçava més tempestes, i mentre esmorzàvem fins i tot ens vam plantejar deixar per més tard la visita a l'edifici més alt de NY (aquell lloc on els enamorats queden a Tu i jo i Alguna cosa per recordar) , però com que la nostra següent cita era el MOMA, i aquest no obria fins més tard, vam mantenir els plans tal i com els havéim dissenyat al principi.
Per pujar a l'Empire State vam haver de fer diferents "trams" d'ascensor, passar unes pantalles amb dades curioses de l'edifici i finalment suportar el fred que feia allà dalt. Després de dues nits veient-lo il·luminat des del carrer de l'hotel, per fi hi érem allà dalt. Evidentment, el més interessant de l'escalada és veure les vistes, o, millor dit, allò que la boira i les enormes gotes de pluja que van començar a caure ens van permetre. A banda dels edificis perduts entre núvols, el riu Hudson que s'intuïa, i les no-restes de Central Park, és bastant divertit veure els atrafegats carrers novaiorquesos amb aquells cotxes i taxis grocs que semblen de joguina. Fins i tot semblava que els taxistes anessin a poc a poc i prudents!

Després de l'Empire, i enmig d'un xàfec, ens vam dirigir fins al MOMA, l'únic museu que vam pactar visitar durant l'estada a NY. És dels millors museus d'art modern del món, sobretot per la col·lecció de Picassos, i també pel cuidat que està el tema del postexpressionisme abstracte i el pop-art, entre d'altres. Ens va fer especial gràcia un ventilador que girava, penjat d'una corda llarguíssima, al mig de la sala d'entrada i amenaça amb decapitar algun turista. I també una exposició basada en uns forts llums taronges, on vam descansar els nostres preus atrotinats després de tanta galeria i fins i tot haver-nos perdut l'un a l'altre.

Per dinar, aquell dia vam poder descobrir un restaurant de self-service, al costat del Rockefeller Center, pensat per oficinistes, i on podies menjar arrossos, carn, amanides.... tot i que amb coberts de plàstic (què tenen els novaiorquesos contra els coberts de veritat?). Per la zona, a més d'intuir on a l'hivern col·loquen l'arbre de Nadal més famós del món i passar per davant del Radio Music City Hall, també vam poder xafardejar la botiga de l'NBC.

Un cop dinats i amb un cafè de l'Starbucks digerit, ens vam encaminar a Central Park. Senzillament, és un dels millors llocs de NY, molt millor que el Hyde Park de Londres. És impressionant quan hi entres i els sorolls de la ciutat van quedant esmorteïts conforme prens camins de sorra, escales roques o et perds entre arbres i més arbres. A Central Park, a més, hi ha un munt de coses a veure i fer: llocs per menjar, per seure, per estirar-se a la gespa, per jugar a beisbol, anar en barca pels llacs, fer footing, anar en bici, divertir-se al parc d'atraccions, o veure els veritables passejadors de gossos professionals. I, és clar, anar al turístic Strawberry Fields, dedicat a John Lennon.

No vam allargar gaire la visita a Central Park ja que aquella nit teníem entrades per veure el Fantasma de l'Òpera a Broadway. Així que vam tornar a l'hotel, ens vam dutxar, arreglar, i vam anar caminant fins a Times Square. De fet, al carrer Broadway no n'hi ha cap, de teatre: tots estan a banda i banda, a tocar de Times Square. Pel que l'anada al teatre va ser també l'excusa perfecte per veure totes les llums de neó enceses.

L'obra va ser maca, tot i que l'aire acondicionat estava a una temperatura exagerada. Ens va cridar moltíssim l'atenció com la gent ja feia cua per entrar una hora abans (quan nosaltres ni havíem sopat!), com es montaven cues quilomètriques al lavabo a la mitja part, i com reservar la beguda del descans al bar abans que comenci l'obra és tota una tradició. Cert que la majoria del públic eren turistes (bé, com els vianants de tota la ciutat, de fet...), però anar per primer cop a Broadway és una experiència que no s'oblida fàcilment, oi?