Les Nacions Unides (a dins i a fora)

24 DE JUNY DE 2008



New York, New York, a visitor's place,where no one lives on account of the pace,
but seven millions are screaming for space. (Bernstein)

Va arribar per fi l'últim dia a Nova York. No perquè la ciutat no ens agradés, sinó perquè ja començàvem a tenir moltes ganes d'iniciar l'esperit principal de les vacances: el viatge i la carretera. Sí que és cert que van ser potser els dies que més ens van cansar, ja que és una ciutat esgotadora, i que et deixa un mal de peus inevitable. Pero, vist amb distància, la ciutat ens va deixar també molts bons moments.

Per aquest dia ens vam reservar una d'aquelles visites que et donen fotografies irrepetibles. Vam anar a les Nacions Unides! Resulta que, si tens sort i no és un dia d'afluència massiva de turistes, pots visitar-la. I, de fet, en el moment que passes el control de seguretat, deixes d'estar en terra americana i passes a zona neutral. Per visitar la seu de l'ONU has de fer-ho en petits grups guiats (evidentment, no et deixen campar per allà lliurement mentre ells decideixen, o fan veure que decideixen, el futur del món). A nosaltres ens va tocar una guia d'allo més simpàtica, que ens va ensenyar amb tota paciència a pronunciar el nom del president (ban ki muuuun!), i ens va dur pels diferents racons de l'edifici. No vam poder entrar al Consell de Seguretat, però sí a l'Assemblea Genaral, que bé, és una mica més petita en la realitat que en la tele, però igual d'espectacular.

Amb l'anada a les Nacions Unides vam aprofitar per apropar-nos a l'Estació Central, també molt famosa pel seu vestíbul. I després, rumb a l'altra punt de barreja ètnica de NY: Chinatown i Little Italy.

El primer que t'impressiona de Chinatown és el bullici de gent, les voreres plenes a vessar (bé, eren sobretot turistes...)i en aquell dia en concret, la calor constant. Són molt curioses les botigues de sospitosos elements xinesos, les cabines i els anuncis en xinès, i els vianants passant per damunt teu mentre parlen en un estressant mandarí. Tot i que no és gaire gran, sí que Chinatown és més interessant que no pas Little Italy. Aquest barri, de fet, són només dos carrers, amb garlandes amb la bandera italiana, i molts restaurants italians. De fet, vam menjar en un, on ens vam permetre el plaer de menjar pasta i amanida amb cuberts metàl·lics de tota la vida (per fi!) i a un preu molt molt ajustat. Llàstima que tot el servei del restaurant parlés castella i d'italians en tinguessin ben poc...

A l'hora de tornar vam optar per agafar el metro fins un extrem de la Cinquena Avinguda i caminar fins on puguéssim. En aquest carrer, el més interessant són les botigues, sens dubte, perquè hi pots trobar de tot. Nosaltres, anàvem darrera d'un llibre de mapes dels Estats Units (vam sortir al final amb un de tot el país i un específic de Califòrnia) i dos pitets del famós I(love)NY. Finalment, vam acabar també desfilant pels aparadors de Tyffany's i altres botigues de luxe, vam passar gairebé una hora a la botiga oficial de l'NBA, i ens vam menjar un parell de gelats de la camioneta típica americana (el del Jordi, una guarrada de vainilla coberta de caramel de frambuesa... s'ha de veure com els preparen!). I d'aquí, tot caminant, cap a la nostra última nit a l'hotel cutre, i el darrer McDonald's a la 5a Avinguda. Al dia següent, cap a Washington!!!