6 DE JULIOL 2008
"California dreamin' on such a winter's day "(Mamas & The Papas)
Se'ns havia acabat l'estada a Los Angeles, i, tot i que el cansanci se'ns començava ja a acumular, apretàvem pels últims dos dies de ruta per carretera, ara dedicats a la costa californiana. Quan vam planificar el viatge des de casa, la nostra idea era dedicar aquests dies a fer petites parades, veure algun poble, i banyar-nos a la platja. La realitat, però, ens va fer modificar els plans.
Primer de tot, les distàncies eren molt més grans del que havíem pensat, i entre poble i poble potser teníem 3 o 4 hores de cotxe. Segon, el sol californià es va indignar amb nosaltres i vam tenir uns dies bastant frescos, amb molta boira i molt de vent. I tercer, la plaga d'incendis a Califòrnia ens va fer esquivar un dels punts que més il·lusió ens feia conéixer: el Big Sur, entre Cambria i Monterey, i traslladar part del viatge a l'interior. Això sí, sí que vam poder complir un dels nostres propòsits: prendre'ns aquests dos dies amb un ambient més relaxat.
Malgrat tot, el nostre primer dia de periple californià va ser més assolejat i més tranquil que la resta. Vam sortir per la mítica Highway 1, una carretera de tan sols un carril per sentit, corbes, i vistes meravelloses a la costa. Vam passar per llocs mítics com Malibu, i vam fer una primera parada improvisada a San Bernardino, on vam fer un petit tomb de mitja hora admirant botigues i l'arquitectura tan maca dels pobles del litoral al centre de Califòrnia.
La segona parada, una mica més llarga, va ser a Santa Barbara. Nosaltres coneixíem aquest municipi per la mítica telesèrie que feien a Antena 3 quan van començar les privades, que tenia fama de ser interminable (de fet, ara no sabem si s'ha acabat ja o no...), però la ciutat va resultar ser estupenda. Assolejada, tranquil·la, amb gent en bicicleta, edificis blancs, i un ambient molt agradable. Vam anar a l'oficina de turisme a la zona portuària (on també ens vam informar dels sacrificis que el foc, que de fet treia el nas per darrere de les colines de la ciutat, ens obligaria a fer el dia següent) i després vam enfilar cap a la Misión, que és la catedral-monestir de la ciutat, fundada, això sí, per missioners espanyols. Després, cap a l'Ajuntament, un edifici preciós i des d'on vam tenir unes vistes estupendes de la ciutat. I finalent vam anar a dinar al carrer principal de Santa Barbara, en un restaurant tot decorat en motiu del 4 de juliol, on ens van tractar d'allò més bé, amb música en espanyol inclosa!
Com que tants dies de cotxe i caminata començaven a fer-nos mal, vam saltar-nos la parada prevista a San Luis Obispo i vam enfilar directament cap a Cambria, un poble de bohemis artistes molt curiós. El nostre motel estava regentat per una parella encantadora, que acabaven de reobrir el negoci, i amb molts problemes amb el router de l'internet sense cables. Vam fer un tomb i un cafè pel poble, vam sopar una mica a un restaurant típic americà, i a dormir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada