En bici pel Golden Gate

10 DE JULIOL DE 2008

If you're going to San Francisco, be sure to wear flowers in your head (San Francisco, Scott McKenzie)

Quan ets a San Franciso, la curiositat per creuar a l'altra banda de la badia i descobrir que hi ha darrere d'aquella boira que cada dia et saluda i et gebra la sang és inevitable. I entre els turistes existeix una tradició que deu estar força arrelada per la gran quantitat d'empreses que ofereixen el servei: fer aquest trajecte en bicicleta.

Com a mínim, nosaltes vam comptar tres empreses que es dedicaven al lloguer de bicicletes durant un dia, i et recomanaven el trajecte fins a l'altra banda i la tornada en ferry. I això és el que vam fer, ja que la tornada en bici hagués suposat per alguns un esforç massa dantesc donades les pendents ascendents que hi havia...

Vam començar l'excursió de molt bon humor, amb un jersei per estar protegits del ventet fred que bufa a la ciutat, i amb unes vistes precioses del Fisherman's Wharf des d'un dels molls. Però aviat el temps se'ns va girar en contra: va ser, de llarg, el dia més fred, més boirós i fins i tot plujós dels quatre que hi vam estar. Al terra queien unes gotes enormes sols de la humitat que condensava la boira.

Per exemple, just a sota del Golden Gate hi ha una antiga torre de protecció, i des d'allà tan sols aconseguíem veure els primers ferros del pont, però res més! I la sirena antiboira per evitar que els vaixells xoquessin contra el pont o la terra ferma sonava cada minut, fet que li donava un toc dantesc a tot plegat.

Al Golden Gate, a banda dels carrils per a vehicles (de pagament per un dels dos sentits), hi ha dos passos reservats per a vianants i bicicletes. El problema és que la meitat del dia tan sols n'hi ha un d'obert, i l'altra meitat, obren l'altre, pel que sempre hi han de conviure bicicletes i vianants, fet que li dóna un cert toc de perillositat. Si a això li afegeixes la boira i el mal rollo que donaven els telèfons de suport psicològic a cada pal del pont per aquells amb intencions suïcides (impressionant, per cert), doncs tot plegat feia una sensació estranya.

Però tot canvia un cop vam travessar la meitat del pont i, de sobte, la boira va desaparèixer per deixar pas al sol. I des de l'altra banda de la badia, vam tenir una vista extraordinària d'aquell Golden Gate que es perdia entre la boira.

Després d'un bon descens en bici, vam arribar a Sausalito, el poble per antonomasia a l'altra banda de la badia. Està tot ple de botigues xic i restaurants, així que vam fer un dinar, i de nou cap a San Francisco. Això sí, ara amb ferry, que ens va tornar a endinsar al reialme de la boira de la ciutat...

A la nit encara ens va quedar temps per anar de compres i aconseguir els últims regals pendents i, sobretot, anar a sopar de meravella al restaurant italià que hi havia sota el nostre hotel, el San Remo. I ja de tornada cap a l'hotel a fer les maletes, perquè al dia següent tornava travessar l'Atlàntic un altre cop...