El centre històric de Munich ens havia decebut una mica, però la ciutat tenia guardats per a nosaltres encara més racons que ens agradarien més. El nostre segon dia a la ciutat alemanya es va llevar assolejat, tota una raresa durant la nostra estada al país, així que vam aprofitar per agafar el metro i plantar-nos a l'antiga zona olímpica.
Les Olimpíades de Munich de 1972 tenen les pobres molt mala fama per culpa de l'atemptat que va acabar amb la vida de diversos atletes israelians, però el cert és que els jocs van deixar una herència força maca a la ciutat, tal i com vam poder descobrir. En primer lloc ens vam dirigir cap a l'estadi olímpic, disposats a pagar entrada per tal de veure'l per dintre, però per la nostra sorpresa, resulta que aquell dia s'hi feia una estranya convenció de grecs ortodoxes (molts grecs ortodoxes) i per tant, ens vam poder "colar" dins de l'estadi, no sabem si impunement o no. Hem de dir que estar dins d'aquest estadi és imprescindible, ja que és molt impressionant; sembla mentida que tingui ja els anys que acumula.
El següent pas va ser passejar una mica pel parc Olímpic, veient els ànecs i l'estranya galeria de la fama on havien deixat les seves emprentes els artistes que havien tocat a l'estadi en els darrers anys. Tot seguit, ens vam donar un caprici pujant dalt de tot de la Torre Olímpica (amb museu del rock inclòs) i mirant les vistes magnífiques que teníem de la ciutat des d'allà.
Un cop a baix, ens vam dirigir cap a les instal·lacions de la BMW, que estaven a tocar, i que beuen de l'arquitectura gairebé futurista. Primer ens vam passejar per l'edifici on els clients poden anar a encarregar el seu BMW a mida i recollir-lo, i, a través d'una passarel·la, vam connectar amb l'edifici del museu de la companyia. Hem de dir que encara que els cotxes no agradin, el museu és una visita obligatòria a Munich, molt entretinguda i amb tot de propostes interactives, com panells informatius tàctils.
Un cop ens vam atipar de cotxes, era ja el torn d'atipar-nos de menjar. Així que vam enfilar amb el metro cap al centre històric per poder dinar, i, després, ens vam dirigir a l'última parada que teníem pendent del nostre periple per Munich: el Jardí Anglès. Desgraciadament, el temps havia començat a empitjorar i la nostra llarga passejada per aquest enorme parc es va veure esquitxada per pluges i vent gairebé gèlid, una combinació que va espantar els tradicionals surfistes que es poden veure en una de les corrents del riu que travessa el parc. Això sí, vam poder seure al costat de la pagoda instal·lada al centre, escoltant música en directe, i prendre'ns un cafè amb tota la tranquil·litat del món.
I amb aquesta darrera visita, se'ns havia acabat ja el Munich que volíem veure. Ens quedava un dia més per investigar abans de dir adéu a Alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada