Viatge al Perigord: Hautefort i el Museu de la Prehistòria





La nostra darrera jornada completa a la Dordonya la vam dedicar a fer una incursió al Perigord Blanc per visitar el castell considerat el Versalles del sud de França: Hautefort. El Château de Hautefort és un dels que té un perfil més maco de la regió; construït de forma més tardana que la resta de fortaleses medievals de la vall de la Dordonya, es va configurar entre els segle XVII i XVIII a partir d'una construcció medieval de la qual es conserven pocs vestigis. Tot i que el castell va quedar abandonat durant moltes dècades, i als anys seixanta va patir un greu incendi, actualment es troba reconstruït i amb totes les seves habitacions decorades (algunes de les quals fins i tot han servit per acollir la Reina-Mare d'Anglaterra!).

La visita a Hautefort és força llarga, però molt interessant. Podeu veure gran part de les habitacions de l'interior, un curiós audiovisual sobre la història de la construcció, i finalment us podeu apropar també a la capella, al forn subterrani i als passadissos subterranis on es van amagar diverses obres d'art durant la Segona Guerra Mundial. El darrer pas és pujar dalt de la seva torre principal i, finalment, cal dedicar un bon temps a visitar els jardins. A Hautefort hi ha dos sectors diferenciats de jardins: el jardí francès, amb boix retallat amb diverses formes geomètriques; i el jardí anglès, que és un extensíssim bosc amb diversos camins per deixar-s'hi perdre.

Amb l'excursió a Hautefort vam omplir la meitat de la jornada, així que a la tarda vam retornar cap a la vall de la Vézère per fer una visita que ens havia quedat pendent el primer dia: el Museé national de Préhistoire de Les Eyzies-de-Tayac. Abans, però, vam fer una petita parada per dinar al mateix poble i, sota un sol de justícia, ens vam apropar també al nou Centre d'Interpreació de la Prehistòria, que, a diferència del museu, és d'entrada gratuïta. És un edifici molt modern amb una breu exposició audiovisual on es resumeix l'evolució de l'home en la prehistòria i la seva presència a la Dordonya, així com diversos ordinadors i un taulell d'informació sobre els punts d'interès prehistòric que es poden visitar a la regió.

Si no es té un interès molt especial per la prehistòria, la visita al centre d'interpretació ja pot ser més que suficient. Si, com un de nosaltres, s'està molt interessat en aquest període i en l'art prehistòric, sí que val la pena la visita (aquesta sí que pagant entrada) al Musée National de Préhistoire , situat a pocs metres del centre. És també un edifici de construcció molt recent, fet aprofitant un abric natural de la roca que rodeja part del poble, i amb una amplíssima col·lecció de les restes localitzades a la vall. I és que molts dels noms que els prehistoriadors fan servir per referir-se a estils o períodes concrets de l'art prehistòric, s'han creat a partir de jaciments trobats en aquesta regió, com La Madeleine o Cro-Magnon.

El Museu ofereix un recorregut per l'evolució de l'home, especialment durant el Paleolític Superior, i va oferint diversos vídeos sobre les tècniques de fabricació d'objectes utilitaris i artístics en aquella època (també els podeu veure per separat a l'auditori del centre d'interpretació). La visita acaba amb un recorregut per l'art prehistòric i la col·lecció de blocs decorats del museu, força interessant. Quan nosaltres hi vam ser, hi havia també una petita exposició sobre la representació de les dones a l'art prehistòric. La visita al museu acaba amb la seva part més famosa: la pujada a la terrassa, on hi ha l'estàtua de l'home de Cro-Magnon que és un símbol de Les Eyzies.

La nostra darrera nit a Sarlat vam decidir acabar-la amb un sopar a un restaurant que ens havia recomanat també la propietària del nostre hotel: Gueule et Gosier, que, tot i ser una mica més car d'altres locals que havíem visitat els dies anteriors, hem de dir que la qualitat del menjar bé s'ho valia. Està situat en un dels carrerons estrets del nucli antic, fet que encara li dóna més encant.

Quan ja anàvem de tornada a l'hotel, ens vam distreure una bona estona amb una actuació d'un malabarista a la plaça del mercat. I és que, com que era divendres a la nit, Sarlat estava repleta d'artistes de tot tipus que oferien entreteniment a canvi d'unes quantes monedes. A això s'hi afegia el concert de música barroca que feien a dins de la catedral i que vam curiosejar des dels seus finestrals. Una darrera oportunitat per passejar per les nits de to màgic d'aquesta ciutat.

Dissabte ens tocava ja enfilar de tornada cap a Catalunya, però abans Sarlat ens oferia una parada ineludible: el seu famós mercat dels dissabtes. I és que aquell dia de la setmana el municipi es transforma en la seu del principal mercat de la comarca, on es poden comprar tot de productes de la terra (fruites, verdures, ànec, tòfones, i, com no, foie en totes les seves varietats possibles), i tot tipus de productes de menjar o de vestir que us pogueu imaginar. Tot i que el mercat a l'aire lliure atreu molts turistes (és l'oportunitat també per passejar pel mercat cobert dissenyat per Jean Nouvell a una antiga església), també hi ha moltíssims locals que hi van amb les seves cistelles a omplir la nevera. Així que, si esteu per allà un dissabte, no deixeu de passejar una estona pel mercat.

I amb això s'acabava aquesta estada a la Dordonya. Ens queden, segurament, moltes més coses per descobrir, però els sis dies de tranquil·litat i desconnexió ja no ens els robarà ningú.