Com que la nostra visita a Bath ja estava complerta, i ens sobrava mig dia abans d'haver d'agafar l'avió a la tarda a l'aeroport de Bristol, vam decidir fer una petita escapada durant les darreres hores que ens quedaven fins haver de retornar el cotxe de lloguer. Després de plantejar-nos algunes possibilitats i descartar Stonehenge perquè ens semblava massa llunyà, vam optar per complir amb tot un ritual turístic britànic: visitar la mansió d'alguna família rica.
I l'escollida va ser Longleat House, la casa dels marquessos de Bath, que, com moltes grans mansions britàniques, estan obertes a les visites. Longleat, de fet, és una mena de parc temàtic on també hi ha un safari, un zoo, un llac per agafar les barques i no sé quantes coses més que us costarien un ull de la cara si aneu amb la vostra família. Com que nosaltres anàvem justos de temps, vam optar per només comprar l'entrada a la casa, i després passejar una estona pels terrenys.
La casa és evidentment tota una expressió del luxe i d'un cert exhibicionisme dels seus propietaris, que ens anaven ensenyant fotos de la seva família que ens van provocar més d'una riallada. Tot i això, la mansió val la pena veure-la, ni que sigui pel meravellós perfil de la seva façana. Després d'aquesta visita, tot voltant vam trobar-nos amb el laberint, una de les atraccions dels jardins de la casa. S'havia de pagar una petita entrada a banda, però ens sobraven uns minuts i teníem ganes de perdre'ns.
El problema va venir, però, quan realment ens vam perdre. És a dir, vam arribar al centre del laberint amb certa facilitat (tanta que fins i tot ens semblava que allò no tenia gens de gràcia), però la tornada va ser una altra història. Quan ens vam adonar ja portàvem una hora allà dins i començàvem a anar una mica justos per poder arribar fins a Bristol a agafar el nostre vol. Afortunadament pel turista estressat, existeixen una sèrie de senyals que, si vols, pots aixecar per tal de descobrir quin és el camí correcte i sortir sa i estalvi del laberint.
I amb aquesta aventura es va acabar el nostre viatge per la Gran Bretanya. El nostre cotxe de lloguer es va quedar a l'aeroport de Bristol (avís per navegants: en un aparcament que està molt lluny de les terminals, així que preneu-vos amb calma la tornada) i un vol de Ryanair ens va deixar a l'aeroport de Reus. A casa, un altre cop, fins al proper viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada