L'estiu de 2011 ha estat dedicat a fer viatges no massa llargs i no massa llunyans, i la primera etapa de les dues mini-escapades que hem organitzat ha estat a França. A casa nostra, de fet, el país dels veïns de dalt sempre ens ha fet una mica de respecte a l'hora de visitar-lo per lliure, bàsicament per la barrera de la llengua. Enguany, però, vam decidir que volíem descobrir França més enllà de París i ens vam aventurar a descobrir el Perigord, al sud-est del país.
El Perigord és el nom amb què històricament s'ha conegut l'actual regió de la Dordonya. Es troba al nord d'Aquitània i és una de les zones preferides per fer turisme interior dels francesos, tot i que progressivament també va rebent més visitants de fora de les seves fronteres. Un dels factors que ens va fer decidir per aquest viatge és la seva proximitat: està a poc menys de 600 km de Catalunya i amb un viatge en cotxe d'unes set hores s'hi pot arribar sense apretar l'accelerador. Una altra de les seves avantatges és la varietat d'ofertes en el seu menú turístic: és una zona amb un paisatge interessant, amb pobles medievals ben conservats, amb una concentració altíssima de jaciments i coves prehistòriques (la més gran de tota Europa), amb un passat històric plasmat en el seu llistat llarg de castells... Al Perigord es pot fer turisme d'aventura, de natura, històric, cultural i, també, gastronòmic, ja que és el bressol del foie gras, de les tòfones i, com no, de totes les delícies que els francesos preparen amb l'ànec i l'oca. I, tot plegat, per uns preus força ajustats: es menja barat i molt bo, i es pot dormir en una varietat infinita d'hotels, càmpings i apartaments també a preus baixos.
La regió del Perigord es divideix en quatre parts identificades pels seus colors: nosaltres ens vam centrar en la més famosa de les quatre, el Perigord Noir o negre, conegut així per l'espessor dels seus boscos de nogals i per les tòfones que s'amaguen en les seves terres, però molt a prop també tenim el Perigord Blanc (de morfologia calcària), el verd (pels seus prats) i el porpra (pels seus camps on es conrea el raïm). Durant els sis dies d'estada, nosaltres vam investigar a fons el Perigord Noir, vam fer una petita incursió al Blanc i vam tenir temps per una escapada al departament veí del Lot, a Midi-Pyrinées. I tot això sense cansar-nos gens i deixant que tots els seus atractius ens fessin anant desconnectar...
Comencem, doncs, amb la descoberta del Perigord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada