Després de la intensitat de la jornada anterior, el nostre tercer dia a Gal·les ens el vam prendre més relaxadament. Com que ja havíem vist tot el que teníem previst al parc de Snowdonia, vam optar per fer una visita al Laberint de Merlí, una antiga cova minera situada enmig dels boscos i ara reconvertida en una mena d'espai on s'expliquen les llegendes del mag Merlí sota el punt de vista dels gal·lesos. Tot i que és una atracció més per a nens que no pas altra cosa (i, de fet, la vam haver de visitar pràcticament sols ja que era un dilluns de juny sense gaires turistes), ens va semblar una atracció si més no entretinguda, ni que sigui pel passeig en barca per dins de la cova.
La nostra següent parada ja va ser Aberystwyth, la ciutat on havíem de fer nit aquell dia. Com que vam arribar força aviat, vam optar per arribar fins al Devil's Bridge, un antic pont construïnt en un petit congost i envoltat per un petit camí que permet anar a veure de prop una cascada. Tot i que el paisatge no és res de l'altre món, sí que va ser una forma curiosa de fer gana per l'hora de dinar. I, afortunadament, just sortir del bosc del Devil's Bridge ens vam trobar un restaurant on ens van servir dinar, així que tot rodó.
Tot seguit vam decidir anar a deixar les maletes a l'hotel. Abans de res, cal deixar clar que, tot i la bellesa decadent d'Aberystwyth, tot el poble donava la impressió (en part com Scarbarough a Anglaterra) de ser tota una destinació turística del passat vinguda a menys. Que el dia s'ennuvolés i comencés a ploure no va ajudar gaire, tampoc. Suposo que tot plegat va contribuir al nostre estat d'ànim i a què trobéssim el nostre hotel (un vell pub amb habitacions a un extrem del passeig marítim) el pitjor de tota la nostra estada al Regne Unit. Era brut, l'habitació feia olor, l'esmorzar va ser lamentable i, sí, el mar estava tan excessivament a prop, que era difícil dormir. Això sí, les fotos de les vistes eren espectaculars.
Tot i el mal temps, ens vam aventurar a fer un tomb pel poble, visitar les ruïnes del que semblava un antic castell i perdre'ns una estona per les botigues abans no tanquessin. Finalment, vam fer un sopar aviat a un restaurant indi (on érem perturbadorament els únics clients) i vam decidir donar per tancada una jornada més aviat fluixeta turísticament parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada