El Perigord Noir s'estructura bàsicament en dues valls, al voltant dels dos rius que el travessen: el vall de la Dordonya i el vall del riu Vézère. Nosaltres vam començar la nostra visita per aquest segon, la Vallée de la Vézère, que és famós per la seva riquesa prehistòrica: allà s'hi troben els principals jaciments prehistòrics que han donat noms als períodes en què els historiadors divideixen el Paleolític, i també algunes de les coves prehistòriques amb pintures o gravats més importants d'Europa.
Visitar coves és un tema una mica complicat, i més si és temporada alta de turisme, ja que la majoria (a no ser que siguin còpies) tenen el nombre de visitants limitat. Si es vol una mica d'orientació, una bona opció és anar al Centre d'Acollida de la Prehistòria de Les Eyzies, on tenen mapes i informació de com visitar les coves de la regió. N'hi ha tantes que us podríeu passar una setmana visitant-les. Nosaltres ens vam moderar i en vam visitar dues: la cova de Rouffignac, uns pocs quilòmetres al nord de Les Eyzies, i la còpia d'una de les coves més importants, Lascaux, a Montignac.
La cova de Rouffignac va ser la nostra primera parada, ja que en ser una original, té el nombre de visites limitats. La cova obre de 10 del matí a 11.30 i de 14 h a 17 h (fins a les 18h en juliol i agost). És important tenir en compte que a partir de les 10 es venen totes les entrades del matí, i a partir de les 14h, totes les de la tarda, així que si es vol garantir l'èxit, més val arribar quan obren les taquilles en un dels dos torns. Rouffignac és una cova enorme, de vuit quilòmetres de llarg, i que és una mena de santuari dels mamuts, ja que són l'animal més representat en tota la cova, juntament amb els rinoceronts. Són animals poc habituals a les pintures rupestres, fet que fa aquesta cova força especial. A més, abans que hi arribessin els homes, va ser una zona d'hivernació d'ossos, que han deixat les marques del seu cos fossilitzades al terra de la cova.
La visita a Rouffignac es fa a bord d'un trenet elèctric, que va fent parades en els punts principals d'interès. El tren el condueix la guia, que fa la visita només en francès, tot i que si a la taquilla es comenta que el teu francès no és gaire bo, la guia després et fa un petit resum en anglès durant la parada principal. I la principal parada és sota el principal panell de la cova, on hi ha temps lliure per mirar els més de 60 animals representats al sostre.
Després de la nostra primera cova prehistòrica, que és una experiència molt emocionant que recomanem molt, vam dirigir-nos cap a la Roque Saint Christophe, un espai excavat en una roca al mig de la vall del riu Vézère. La Roque Saint Christophe és bàsicament un lloc on hi ha hagut ocupació humana des de la prehistòria (els Neandertals van ser els primers en establir-s'hi) fins a l'Edat Moderna. La visita et permet passejar per l'obertura de la roca, veure reconstruccions de les diferemts èpoques i descobrir algunes restes històriques. És curiós de veure, tot i que no imprescindible si aneu justos de temps.
Entre una cosa i l'altra ja era l'hora de dinar, així que vam decidir fer la següent parada a Saint-Léon-Sur-Vézère, un dels pobles que té l'honor d'estar dins de la marca Les Plus Beaux Villages de France, que és omnipresent per la regió del Perigord. A Saint-Léon vam dinar en un petit restaurant amb vistes al poble (també hi ha possibilitats de fer un pic-nic a la vora del riu) i després vam fer un tomb pels seus carrers i l'església romànica.
Amb l'estómac ple, era el moment de fer la darrera parada del dia: la reproducció de la cova de Lascaux, coneguda com Lascaux II. La cova original, que és juntament amb Altamira (Cantàbria) una de les més importants de l'art prehistòric, es va tancar després que les visites la posessin en perill i se'n va fer una reproducció de gran part de les pintures. La còpia està a 200 metres de l'original, però, si es vol visitar-la, primer cal fer una parada al poble de Montignac. Només allà, a l'oficina situada al costat de l'oficina de turisme, es poden comprar les entrades per Lascaux II, que no es venen a l'entrada de la cova. Les entrades són per visites guiades (es poden fer en anglès).
Com que les entrades que ens van vendre eren per al cap d'una hora, vam fer un tomb per Montignac abans d'anar cap a la cova. És un poble força maco, tot i que no té l'encant de Sarlat o Saint-Léon, però serveix per fer un tomb agradable. A l'hora que ens marcaven les entrades, però, ja estàvem a l'entrada de Lascaux II. La visita comença per dues sales museïtzades, per després entrar a la reproducció de la cova en si, on hi ha dues sales: la Sala dels Toros i el Divertícul Axial. La visita es fa en un grup massa gran pel nostre gust (l'espai a la cova és reduït i fa que la visita a les pintures es faci no de forma gaire còmode) i l'anglès de la nostra guia deixava força que desitjar, però tot i això Lascaux és un lloc que s'ha de conèixer.
Amb aquesta parada vam acabar la nostra jornada, que, com és habitual, es va tancar amb un sopar a Sarlat mentre queia una tempesta damunt del poble. El mal temps, però, va ser l'oportunitat perquè es fes de nit abans de l'habitual, i poguéssim passejar per Sarlat amb els seus llums de gas encesos, enmig d'un ambient ataronjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada