De Tarragona a la porta d'entrada a Suïssa hi ha prop de 800 quilòmetres, així que carregats amb una bona pila de CD's i un paquet de galetes comprat a una àrea de servei a Girona ens vam decidir a començar a enfilar autopistes. Després d'un dinar a França enmig d'una calor sofocant (i que ens va comportar barallar-nos amb la caixera perquè ens fes el preu del menú que anunciaven els cartellets i que ella feia no conèixer...), les planícies i continuus anuncis d'atractius turístics de França van començar a deixar pas a un perfil de muntanyes: els Alps s'apropaven. Per nosaltres, que el més alt que hem vist en la nostra vida són els Pirineus catalans (bé, algú de nosaltres ha vist els aragonesos, però tampoc no és per tant), veure en l'horitzó aquest massís tan impressionant i imaginar-nos que els propers dies els passaríem recorrent els seus racons era tota una alegria.
Molt abans del que ens pensàvem va tocar ja passar la frontera. No és que hagis de baixar-te i esperar que et posin un segell al passaport (tot i que Suïssa no està a la UE, sí que està dins del Tractat Schengen i, per tant, hi ha llibertat de moviment de persones), sinó que el tràmit l'ha de passar el teu cotxe. És a dir, t'has de comprar l'inevitable vignette: una enganxina que es col·loca al vidre del davant i que et permet circular per totes les autopistes sense pagar. A banda, és clar, del que et costa la vignette en sí, que són 30 francs suïssos (i aneu en compte, que si pagueu a la frontera amb euros us en timaran un parell perquè arrodoneixen el canvi..).
Així que amb la nostra enganxina ja ben col·locada (aquest 2009 tocava de color fúcsia), vam enfilar, ara sí, a la primera parada: Ginebra. Trobar la ciutat no va ser cap problema, però sí localitzar l'hostal on ens allotjàvem. Havíem triat el City Hostel Geneva, situat a pocs metres de l'estació. Per tant, si estava a prop de l'estació, era senzillament trobar les senyals d'aquesta i a partir d'allà buscar per l'àrea. Doncs primer error, perquè a les ciutats suïsses no assenyalen les estacions, com a mínim a les senyals per a cotxes (perquè després diguin que Suïssa és el país del ferrocarril).
Resultat: vam estar una hora voltant per Ginebra, amb un trànsit horrorós, uns trolebusos assassins que es creuaven al teu pas i un munt de bicis suïcides, afegides a una espècie de "Plan ZP" d'obres municipals que tenien mitja ciutat aixecada. Increïble o no, finalment vam aconseguir trobar l'hotel i la plaça de pàrquing que havíem reservat. L'habitació, correcta: una llitera doble, un escriptori, finestreta al carrer i una pica d'aigua. Lavabos i dutxes, en perfecte estat de revista. I tot per un mòdic preu, que pels números que es mouen a Ginebra ja és molt.
Entre una cosa i l'altra, encara ens quedaven algunes hores per veure la ciutat, i així el dia següent centrar-lo exclusivament en la visita als museus que teníem marcats a la guia. Així que vam enfilar (no sense abans perdre una mica) cap al llac Léman, on la principal atracció és el Jet d'Eau, un guèiser d'aigua d'una burrada de metres que és el símbol (odiat per molts) de Ginebra. Com que feia un temps excel·lent (fins i tot feia calor), el Jet d'Eau estava en funcionament, així que en vam poder gaudir amb tota tranquil·litat.
Després d'un tomb pel jardí anglès i perdre'ns també per trobar el rellotge floral (devem ser els únics turistes que es van tornar bojos per trobar-lo, i total, després ens va semblar bastant cutre...), vam dirigir-nos al nucli antic. És un barri amb un encant molt especial: carrers empedrats i molts i molts desnivells, com és típic de les ciutats suïsses francòfones (ja veureu després amb Lausanne). Després d'un sopar d'emergència a l'entrada del barri (un dels descobriments del "bueno-bonito-barato" a Suïssa: The Spaghetti Factory), vam poder caminar pel barri amb tranquil·litat. Hi havia l'afegit que, celebrant l'aniversari de la fundació de la Creu Roja i de la Convenció de Ginebra hi havia una mena de ruta a l'aire lliure dedicada al seu creador, Henri Durant, on t'il·luminaven espais com la seva casa natal, el despatx on es va fundar l'organització i d'altres curiositats.
Un cop complet el recorregut, vam voltar la catedral per fora i vam descobrir el parc al peu de la muralla, amb els seus jocs d'escacs i dames gegants (una altra de les constants de Suïssa). Finalment, entre cables de trolebús i ponts sobre el llac, vam enfilar de retorn a l'hotel, observant les llums de Ginebra reflectides a l'aigua. I al Jet d'Eau, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada