Vam arribar a l'aeroport de Leeds-Bradford a primera hora de la tarda, i després de veure tots els cartells gegants que donaven la benviguda a Yorkshire (tot i que nosaltres érem els únics turistes del vol), ens vam dirigir a recollir el nostre cotxe de lloguer: un Polo que, sí, tenia el volant i els pedals canviats de lloc. Així que amb molta prudència vam enfilar cap a York, amb una primera hora de conducció estressant, tot i que després li agafaríem el truc i ja no hauríem de témer més. És cert que la primera rotonda és molt divertida, i que és difícil el tema de les distàncies laterals, però un cop es té una horeta de pràctica, ja és com conduir pel costat habitual, així que no us espanteu.
Entre una cosa i l'altra, ja era força tard quan vam arribar a York, així que vam deixar maletes a l'hotel (un bed & breakfast amb uns propietaris d'allò més agradables) i vam anar a sopar alguna cosa, ja que entre el mini-canvi horari i el cansanci del vol, necessitàvem urgentment omplir l'estómac. I així va ser el nostre primer contacte amb York: un sopar a un restaurant a poques passes de la catedral de York, amb algunes de les delícies de la gastronomia britànica: una sopa i un roast beef amb yorkshire pudding, un dels vicis d'aquest viatge que probaríem més cops.
Així que, entre una cosa i l'altra, ens queiem de son i vam decidir anar a l'hotel, on el servei de DVD's en préstec ens va permetre relaxar-nos de cara al dia tan complet que ens esperava.
El primer dia complet a York va començar amb la primera presa de contacte amb el full english breakfast; ja sabeu, cereals, torrades, té o cafè, ous, bacon, salsitxa, tomàquet, xampinyons (nyam!), baked beans i alguna coseta més que hi afegien segons el cuiner. Al principi espantava la idea d'engulir tot allò de bon matí, però ben aviat ens vam acostumar a la nostra bona dosi d'esmorzar anglès per començar el dia.
La mala notícia és que el solet agradable de la tarda anterior havia estat substituït per un front fred de vent del nord que havia fet baixar les temperatures en picat. I, per molta capa de protecció que ens poséssim de roba, el vent gèlid feia una mica incòmode l'activitat turística. Però sense por a res vam agafar la nostra càmera i les nostres jaquetes i vam enfilar cap al centre. La primera parada que havíem planejat era la catedral de York (la més gran del nord d'Europa), però com aquell matí es celebrava el dia de les forces armades, hi havia un servei especial i no podíem entrar. Així que canvi de plans i cap als museus de York que volíem veure.
La primera parada va ser Jorvick, un dels museus més divertits dels que hem vist fins ara. On ara s'aixeca la ciutat de York, de fet, va haver-hi un assentament de víkings després que aquests envaïssin les illes britàniques, cansats de la tranquil·la Escandinàvia. Fa uns anys, els britànics van excavar al centre de la ciutat i van trobar diverses restes d'aquest assentament que van permetre descobrir força coses de la seva vida quotidiana. Per explicar-lo tot plegat van crear un museu, Jorvick (que és el nom de la York vikinga) on et reben uns audiovisuals que t'expliquen qui eren els víkings, per què i com van arribar a York. I després de la introducció, comença l'aventura: et montes en una mena de cotxet elèctric que et passeja per la Jorvick recreada, amb ninots, amb sons, amb olors i, evidentment, amb una audioguia que t'ho va explicant tot. La visita s'acaba amb el que seria el tradicional museu arqueològic: una vista a les restes trobades i la seva importància, però presentat d'una forma entenedora fins i tot pels més menuts. Molt interessant sobretot l'exposició d'un cadàver amb una explicació de quina informació història ens aporta cada detall del seu esquelet.
Un cop acabada la visita a Jorvick ens vam dirigir cap al castell de York, on hi ha el típic museu de museus. La visita comença amb unes sales dedicades a la vida quotidiana britànica: com han evolucionat els estris de la llar, la forma de viure la mort, els naixements, els casaments... No és que fos gaire impressionant, però hi havia coses divertides, si més no. El punt estelar d'aquest part del castell és la recreació d'un carrer victorià, on els dependents de les botigues i els treballadors de les oficines t'expliquen detalls de l'època i, on, fins i tot, et pot enxampar una tempesta, tot i que sense aigua. La visita al castell es completa amb un museu dels anys 60, un altre de la moda, de les joguines, i, finalment, la part més novedosa: una visita a les presons amb audiovisuals sobre els seus inquilins més famosos.
Com us podeu imaginar, quan vam sortir del castell ja era l'hora de dinar i, com que a més havia començat a ploure, vam entrar al primer pub que vam trobar, amb més de cent anys d'antiguitat, per degustar el nostre primer plat de menjars típics de pub. Encara que per nosaltres sigui sorprenent, als pubs s'hi pot anar a menjar, ho fa moltíssima gent, i tot i que no hi ha gran varietat gastronòmica, sí que les propostes són bones i barates.
Després del descans ens vam poder dirigir, ara sí, cap a la Catedral de York. L'entrada és força cara i has de fer una estoneta de cua per passar les taquilles, però és totalment imprescindible. Si teniu sort i us va bé amb els vostres horaris, podeu fer una visita guiada, gratuïta, amb voluntaris que us explicaran durant una hora tots els detalls de la catedral, que en té tants!! Us deixo que mireu les fotos perquè us en feu una idea, tot i que us recomano especialment descobrir les seves vidreres, tot i que, en aquest cas, la principal estigués tapada per treballs de restauració. A més, aquella tarda s'hi estava assajant el concert coral que es faria a la nit, cosa que li donava un toc encara més impressionant el conjunt amb l'òrgan ressonant per dins... Tot i el fred, és del tot espectacular.
La visita s'acaba amb una visita al museu situat a la cripta de la catedral, enorme, i on t'expliquen de meravella la història de l'església i les restes romanes que amaga. No oblidem que York va ser també un assentament romà i on es va coronar emperador a Constantí, l'emperador romà catòlic per excel·lència.
Amb la visita acabada, ens quedava encara l'epíleg de la jornada: un passeig per les històries més fantasmagòriques de York. I és que a la ciutat és costum acabar la jornada amb una visita guiada, que, faci el temps que faci, et relata les històries de fantasmes de la ciutat. I amb el vent gèlid bufant pels racons bé te les pots creure, les històries. Hi ha com 4 o 5 propostes diferents que comencen gairebé a la mateixa hora, i nosaltres vam optar pel Ghost Trail de York, que arrenca de les portes de la catedral. Molt, molt divertit, tot i el fred que ens paralitzava a cada passa.
I amb això una darrera passejada mentre es ponia el sol acabava la nostra visita a York. Curta però molt intensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada