Descobrint el Japó (els cartells i el seu anglès)

A finals de novembre vaig poder visitar el Japó, fent una visita a la Nemui , i aprofitant per descobrir un país que, si més no, és ben curiós i ajuda a desconnectar al cent per cent de la rutina diària. La nostra ruta va ser la següent: Tokyo - Kamakura - Miyajima - Hiroshima - Nagoya - Kyoto - Tokyo (tot plegat amb unes quantes nits a la vila del Pingüí, nom carinyós del poble  de Kiyosu, on la nostra amfitriona ensenya a desenes de menuts japonesos què és això d'Espanya). A totes les nostres parades hi va haver dues coses que es van repetir: les fulles vermelles dels arbres (un dels moments pintorescs més estimats pels japonesos i motiu de més d'una aglomeració turística) i els cartells si més no originals i sovint amb un anglès si més no inquietant. Us en faig un resum com a introducció a la crònica del viatge:
Vist a Asakusa (Tokyo). No cal saber japonès per entendre que si voleu que els coloms siguin feliços, cal que eviteu donar-los menjar. No sé si el gremi de coloms opina igual...

Obsessió dels japonesos pels gats: aquest està "caçat" al metro de Tokyo, i no tinc ni idea què ens vol vendre. Per cert, al costat podeu veure la senyal per apagar el mòbil: al metro has de tenir el mòbil en silenci o bé apagat si estàs als seients de cortesia (els reservats a gent gran, etc.).
Un altre gat: en aquest cas al barri de Harajuku. No sé si parla de seguretat o ens recorda que no tanquem la casa sense portar les claus al damunt.
Dels meus preferits. A Kamakura hi ha uns ocellets molt simpàtics d'aparença però que us atacaran per l'esquena (ja se sap que el milà és traïdor, de tota la vida). Quedeu avisats.
Aaaah, l'anglès dels japonesos... Quins grans moments amb la seva incapacitat per diferenciar consonants (encara busquem la via "saki-two" a l'estació de Kyoto) i el seu ús liberal de la gramàtica. Si mai aneu a Miyajima, els locals són tan amables que us indiquen els temps de recorregut si teniu ganes de córrer pel camí (penseu que si és època de fulles vermelles no podreu pas perquè s'interposaran en el vostre camí fotògrafs àvids de captar-les).
Els animals japonesos són molt cruels. Aquests són els terribles micos del mont Misen, a l'illa de Miyajima. Els dels cartells són els únics micos que ens vam topar.
L'obsessió per les fulles vermelles feta cartell. Això és l'oficina de Turisme de Kyoto, i això és un cartell amb l'estat de "vermellor" de les fulles als diferents punts de la ciutat. No és broma.
És il·lustratiu, no? A mi em pertorba la llargada del coll del camioner, però molt millor que les senyals de trànsit americanes, amb aquelles parrafades que no et donava temps a llegir...
Nens, dofins i altres animalons: no fiqueu les mans entre les portes del tren quan s'estan tancant!!

*Els posts sobre el viatge al Japó estan publicats simultàniament a Varmt Igen

1 comentari:

Unknown ha dit...

Aquesta entrada em resulta familiar :P