La illa de Miyajima és un destí que molta gent que viatja per primer cop al Japó i s'hi està quinze dies no visita. Està força al sud i no és possible anar-hi en una visita d'un dia pel temps que es perd al tren, però tot i així, i després de sentir les recomanacions de la Nemui, vam decidir que valia la pena sacrificar dies d'estada a Tokyo i Kyoto i fer aquesta incursió cap al sud.
Miyajima és una petita illa que està just davant de la costa d'una ciutat tristament famosa, Hiroshima. Hiroshima es troba a la part sud de l'illa central del Japó, i, per tant, per viatjar-hi des de Kiyosu, on havíem dormit la nit anterior, necessitàvem recórrer gairebé 500 quilòmetres (des de Tokyo, la distància és de més de 800 quilòmetres). Però gràcies al meravellós sistema de trens bala del Japó, i al Japan Rail Pass, tot aquest trajecte es pot fer en unes tres hores. Això, és clar, si no provoques un atac d'ansietat al treballador de la companyia ferroviària JR que t'atèn a Nagoya i l'acabes atabalant perquè sou incapaços de fer-vos entendre, i ell t'acaba donant bitllets pel tren bala més lent. Que això és el que ens va passar en el nostre viatge d'anada, que es va allargar durant més de cinc hores.
Però tot i aquest problema, vam decidir prendre'ns-ho amb filosofia. Vam comprar a l'estació de Nagoya uns bentos, que són unes caixes de menjar preparat i fred per emportar, i cap al tren! Aquesta, de fet, va ser la jornada de més transbords del nostre viatge, i tot plegat sense perdre'ns ni un sol cop! Primer, a Kiyosu, vam agafar el trenet local que ens portava de casa de la Nemui a l'estació de la JR. D'allà, un tren fins a Nagoya. De Nagoya a Osaka, un tren bala, i a Osaka vam fer de nou transbord a un nou tren bala per arribar fins a Hiroshima. Finalment, i després de deixar les bosses de roba a les taquilles de l'estació, vam començar per fi la fase final del viatge: un tren local fins a Miyajimaguchi, el lloc on s'agafen els ferrys per poder arribar a l'illa de Miyajima. I, per acabar, el ferry; com que la JR n'opera un, si es té un passi com el JR Pass no cal pagar bitllet.
Miyajima és famosa pel seu santuari sintoista flotant, que és Patrimoni de la Humanitat. Antigament, l'illa era considerada sagrada, i els plebeus no podien trepitjar-la. Per això, el santuari es va construir sobre l'aigua, i amb una porta d'entrada (el tradicional tori vermell) flotant. Això és així, però, només quan la marea està alta, i quan nosaltres vam arribar a l'illa, a primera hora de la tarda, aquesta estava en el seu punt més baix. Per tant, tant el santuari com el tori estaven rodejats de fang i algues, però, tot i que no és l'estampa tradicional, us asseguro que és una de les vistes més maques que es pot veure al Japó.
Després de meravellar-nos observant el tori i el santuari per fora, així com la famosa pagoda de cinc plantes, i saludar els cèrvols que campen per allà en llibertat, ens vam dirigir cap al Mont Misen. Aquesta és la muntanya més gran de l'illa i és famosa perquè va ser un lloc on hi va fer estada Kobo-Daishi, un important monjo budista del segle IX. Hi ha tota una ruta de peregrinació esquitxada de temples fets en fusta, i també és considerat Patrimoni de la Humanitat, a més de ser un parc natural.
Per arribar a la cima, calia, però, fer dos transbords més. Primer, pujar en unes petites cabines telefèrics, i, finalment, agafar un cotxe telefèric més gran. Amb això, a banda de gaudir d'unes imatges precioses de la costa, arribes a una hora de distància, aproximadament, de la cima. Pel camí, a més, ens vam trobar paisatges preciosos tenyits de fulles vermelles, que és un dels moments més fotografiats pels mateixos japonesos.
Un cop a dalt, ens vam animar a fer la ruta caminant fins a la cima del Misen. A més de les vistes precioses des de dalt, i d'un camí entre boscos i roques, vam poder veure templets interessants com un en què es manté encesa una flama des que Kobo-Daishi hi va posar els peus a l'illa. Amb aquest foc és amb el qual es va encendre la flama de la pau que es manté també viva a Hiroshima (d'això en parlaré en la propera crònica).
Força més cansades, vam desfer el camí i vam tornar a fer els dos viatges en telefèric per tornar al nivell del mar. Quan vam arribar a l'estació del telefèric, ja era de nit, però també hi havia hagut un altre canvi: la marea del mar havia pujat i, per fi, vam poder veure el famós tori rodejat d'aigua i il·luminat. És un dels moments que recordaré sempre d'aquest viatge.
Per acabar d'arrodonir el dia, vam anar a fer nit a Hiroshima (els preus als hotels de Miyajima són prohibitius, i reservar hotel a Hiroshima és una opció ideal, ja que és de les ciutats més barates). Allà, de nou per recomanació de la nostra gurú japonesa, havíem de sopar l'especialitat de la ciutat: els okonomiyaki a l'estil Hiroshima. Un okonomiyaki és un plat que es pot trobar a força punts del Japó i que té com a base una massa similar a la dels creps, col i els ingredients que s'hi vulguin posar. L'okonomiyaki d'Hiroshima té la particularitat que a, tot això, s'hi afegeix fideus i ou. I està boníssim!!! Nosaltres vam anar a parar, per recomanació del recepcionista del nostre hotel (per cert, un hotel d'executius genial de preu i al costat de l'estació), a un local on no parlaven gens d'anglès, però on ens van fer seure a una barra molt particular: és de fet una planxa metàl·lica on els cuiners et preparen l'okonomiyaki i te la serveixen (perquè us feu una idea, podeu mirar aquest vídeo).
Així que amb la panxa plena, vam anar al nostre hotel a dormir, per primer cop, en un llit occidental. Un son reparador per continuar el viatge a través del Japó el dia següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada