3 JULIOL DE 2008
I loved the way she said LA; I love the way everybody says "LA" on the Coast; it's their one and only golden town when all is said and done. (Jack Kerouac, On the Road)
Última pallissa en cotxe. Últim tram abans d'arribar a l'objectiu primordial, passar de l'Atlàntic al Pacífic. La nostra entrada a Califòrnia va ser amb molt de cansanci acumulat, i ganes d'uns dies de platja, onades i vida més relaxada. Tot i que el temps no va estar al nostre favor (on estava el mític sol californià?), sí que vam poder gaudir d'alguns d'aquests plaers.
Vam sortir de Las Vegas una mica més tard del que acostumàvem. Teníem molta son acumulada i necessitat de descansar fins tard. Tot i això, vam lamentar no haver reservat un dia més per fer el gos per Nevada, i aprofitar la magnífica piscina de l'hotel, que vam deixar sense ni haver utilitzat. Però el nostre planning ens cridava, així que vam enfilar de nou cap a Los Angeles. En el trajecte, més sobredosi de deserty; tant, que ja començàvem a estar cansats d'aquesta estampa àrida i teníem ganes de canviar pel paisatge verd i costaner de la rica costa de l'oest.
A l'entrada de Califòrnia vam haver de passar el perceptiu control de frontera. Has de demostrar que no portes ni plantes ni animals amb tu, ja que si no, no pots entrar a l'estat. I llavors, seguir enfilant planícies fins que al fons es van començar a perfilar les muntanyes que fan de porta d'entrada a la línia de costa.
Com que ens trobàvem a l'entrada del "pont" del 4 de juliol (que queia en divendres), teníem bastanta por del trànsit. I és que l'entrada a Los Angeles és tot un caos de carreteres, ja que la ciutat està travessada per un fotimer d'interestatals i altres vies, i el nombre de cotxes acostuma a ser espatarrant. Vam tenir sort, però. Resulta que entre els californians és tradició marxar cap a Las Vegas pel 4 de juliol, just d'on nosaltres veníem, pel que durant tot el viatge nosaltres vam topar amb un tràfic impenetrable en sentit contrari, però molta fluïdesa en el nostre. Tan sols alguna que altra caravana puntual en algun enllaç com a tota incidència.
Seguint una de les recomanacions més populars entre els viatgers a EUA, el nostre hotel estava a Santa Monica, el poble-barri costaner, i l'escenari de mítiques escenes de Los Vigilantes de la Playa. Diuen que és dels pocs llocs de LA on et pots aventurar a sortir de nit sense por a què t'atraquin. Tot i això, i per tampoc no fer un dispendi excessiu, el nostre motel (que tornava a ser un Travelodge) estava a tres quilòmetres de la platja, tot i que fàcilment enllaçat amb el centre amb un autobús urbà.
Després de molts enllaços, canvis de vies i molta lectura de mapes, vam poder aparcar al nostre motel. De fet, un dels millors on hem estat aquests dies (per si interessa a algú, es deia Travelodge Pico). El motel s'organitzava en diferents blocs d'habitacions, cadascuna amb un pati propi, amb cadires i barbacoa a l'aire lliure, terra de rajoles vermelles i habitacions àmplies, amb una mini cuina i un lavabo enorme. A més, el preu incloïa un esmorzar perfecte de bon matí, que tant podies fer a recepció com a l'aire lliure.
Un cop desfetes les maletes i interrogat el nostre simpàtic recepcionista (per fi arribem a un estat on l'anglès que es parla és comprensible!), vam anar a agafar el bus per anar fins a la platja. I veure per fi el mar! Vam haver d'esperar una bona estoneta, però al cap d'una horeta ja seiem a la sorra de l'enorme platja de Santa Monica, amb vistes al popular moll i el seu parc d'atraccions. Amb les casetes blaves dels "vigilantes", i l'aigua gèlida del Pacífic.
De fet, nosaltres esperàvem que Santa Monica seria de fet com un Salou, però hem de dir que la realitat ens ha sorprès, ja que és un poble molt més elegant, amb una costa molt menys massificada i més agradable, i no tant pensat per turistes estrangers. Per tot arreu passen bicicletes, gent en patinet, hi ha un munt de carrers per a vianants amb centenars de botigues, restaurants, bars... i tot amb un ambient relaxat, tan mediterrani, que ens sentíem de nou cap a casa.
Després de mullar-nos els peus i passejar per la vora de la mar, vam passejar pel moll i els carrers del centre, i vam acabar sopant alguna cosa ràpida en un restaurant xinès (per cert, al migdia havíem dinat en un italià estupendo al mig de l'interestatal cap a Los Angeles). I després, de nou al bus i cap a l'hotel, per preparar-nos per les excursions del dia següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada