The Rock!

9 DE JULIOL DE 2008

And suddenly reached a height and saw stretched out ahead of us the fabulous white city of San Francisco on her eleven mystic hills with the blue Pacific and its advancing wall of potato-patch fog beyond, and smoke and goldenness of the late afternoon of time. (On the Road, Jack Kerouac)
El segon dia a San Francisco tenia un nom propi: Alcatraz! Acostuma a ser difícil poder visitar l'antiga presó coneguda com la Roca, i més en ple estiu, ja que tan sols hi ha un nombre limitat de ferrys al dia, i tan sols una companyia t'hi dóna accés. Per això, cal ser especialment previsor, per molt que es vulgui planificar un viatge a l'aventura: les entrades dels ferrys (que inclouen l'entrada i audioguia a Alcatraz) es poden comprar 60 dies abans per internet. Us assegurem que és l'única forma de poder anar-hi, ja que quan nosaltres hi vam anar (un dimecres) les entrades ja les estaven venent per la setmana següent!! I suposem que poca gent va a San Francisco amb tanta flexibilitat.

Vam arribar al moll amb temps i poc després de les nou del matí vam enfilar cap a Alcatraz. El viatge en ferry et dóna unes vistes precioses de la ciutat des del mar, una imatge que també pots captar després des de l'illa. Això sí, conforme un es va apropant a Alcatraz, el vent bufa més fort i comença a fer molt de fred... De fet, el duríssim microclima que es pateix en aquesta illa va condicionar que la presó es tanqués, ja que deteriorava les instal·lacions. La presó va estar molts anys abandonada, va ser ocupada per indis per tal de reclamar els seus drets, i més tard es va convertir en parc nacional. Ara, a més de ser un lloc històric, també és una reserva per aus.

La visita a Alcatraz és força interessant. T'inclouen una audioguia amb experiències de gent que hi ha treballat, que hi ha estat empresonat, o que va viure a l'illa perquè el seu pare treballava a la Roca. La presó d'alta seguretat per dintre està ben conservada, hi guarda moltes històries (revoltes, intents d'evasió, i misterioses fugues que no sabem si van tenir èxit...) i molta informació sobre com funcionava. Es pot visitar tot: els passadissos de cel·les, les cel·les per dintre, la cuina, la biblioteca, i el pati exterior (no ho recomanem pel fred). I un passeig per l'illa ofereix imatges precioses també, si no us fan por els ocells...

Després de tornar a terra ferma, vam anar a dinar a un restaurant molt especial: el Bubba Gump. Es tracta d'una cadena de restaurants creada a Califòrnia i inspirada en el negoci fictici de la pel·lícula Forrest Gump. Els plats són bàsicament fets de gambes, però amb múltiples varietats, i boníssims, i tan sols són una mica més cars que els restaurants normalets del moll. A més, tot està ambientat amb coses de la pel·lícula: fotografies del rodatge, peces de roba o objectes reals fets servir pels actors, el menú de begudes en forma de pala de ping-pong... O sigui que a tothom que es topi amb un Bubba Gump en el seu viatge a EUA (a Nova York també n'hi ha un, com a L.A. o Monterey, on es va fer el primer) li recomanen que entri, a menjar bé i riure una mica. Això sí, nosaltres vam haver de fer una miqueta de cua per entrar, però com pots veure Forrest Gump mentre esperes....

Un cop ben dinats, vam complir tot un ritual pel turíste a San Francisco. Pujar una de les múltiples colines de la ciutat. Nosaltres vam optar per Telegraph Hill, una de les més populars, des d'on tens uns vistes precioses. I tot baixant, vam anar a Chinatown, que és un milió de cops més autèntic i interessant que el de Nova York. Sincerament, allà un sí que se sent en un altre món. A més, té l'atractiu d'amagar en un dels seus carrerons la veritable fàbrica de les galetes de la fortuna, que, encara que molta gent no s'ho cregui, se les va inventar un jardiner de San Francisco. A la fàbrica pots mirar com les fan, i també comprar-ne de múltiples varietats. I sí, són molt bones, i els seus missatges amagats, críptics.