Tercer dia de viatge, i seguim amb la tònica de les nostres visites a les ciutats suïsses: si la tarda d'arribada la dedicàvem a veure la ciutat, el matí següent era pels museus. En el cas de Lausanne, ens vam haver de conformar només amb el Museu Olímpic, i vam haver de deixar de banda el Museu de l'Art Brut que tantes bones crítiques hem vist que té... La propera vegada serà!
Per anar al Museu Olímpic vam haver de tornar a treure partit de la nostra targeta de transport gratuït: vam agafar el metro-funicular fins a aquella zona portuària-poble independent (no sabem si real o no) d'Ouchy, i caminar per la vora del llac, entre tones i tones de mosquits (què passa amb els insectes a Suïssa?) fins als jardins del Museu Olímpic. I és que Lausanne, com bé diu el cartell a la seva estació, és la ciutat olímpica, tot i que mai no ha acollit unes Olimpíades i, per més inri, el fundador de les Olimpíades modernes (Pierre de Coubertin) no era ni de Lausanne, sinó senzillament fill predilecte de la ciutat...
El museu el podeu considerar freaky i excessiu, però nosaltres ho vam passar molt bé. Cada entrada és el cartell d'una de les Olimpíades modernes (jo volia Barcelona i no me la van donar!) i hi tens tot d'objectes, vídeos i tot el que vulguis sobre les Olimpíades (inclosos banyadors dels millors esportistes, però també dels pitjors...). I com que es va fundar tot just després dels Jocs del 92, tot està ple de vídeos i referències a Barcelona, així que per nosaltres genial! Menció a banda pels meravellosos audiovisuals, que eren molt espectaculars (excepte un, on una de les càmeres estava espatllada.....).
Un cop acabat el recorregut era ja hora de dinar i enfilar camí de nou (només ens deixaven el pàrquing de l'hotel fins les 3), així que vam fer parada i fonda a un italià a la vora del port i cap a la següent parada! Que, en aquest cas, era el Castell de Chillon, a Montreaux.
Aquesta fortalesa, feta a la vora del llac en una petita península, és famosa sobretot perquè els poetes romàntics se'n van enamorar, i Lord Byron, després de visitar-la, va escriure un famós poema sobre un presoner que va quedar atrapat al soterrani del castell. Precisament, a l'antiga presó s'hi pot veure el grafit que Byron va fer-hi amb el seu nom, i que va provocar un dels moments més divertits, quan una família hispanoparlant va començar "birón? y ese quién es??!!".
La visita al castell és llarga, però val molt la pena. Hi visites desenes i desenes d'estances, i, per si fos poc, tens unes vistes al llac espectaculars. Tot un acomiadament en regla del Llac Léman ara que enfilàvem cap a d'altres dos llacs, els que limiten la ciutat d'Interlaken.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada