Top of Europe!!

Pot semblar tot el poc glamourós que vulguem, però els suïssos li diuen amb tota la tranquil·litat "Top of Europe" a una de les atraccions turístiques més populars del país: la pujada al massís del Jungfrau fins a l'estació de tren (que, un altre cop, no és un tren sinó un funicular...) més alta d'Europa. Per arribar-hi, el pas previ més popularitzat entre els visitants és allotjar-se a Interlaken, una ciutat que per si mateixa no té res d'interessant, però que és una base d'operacions d'allò més adequada per a un munt d'excursions pels Alps.

Així que des del Chateau de Chillon vam enfilar cap a Interlaken, deixant enrere la part francesa de Suïssa i entrant, de sobte, a aquella part del país on tots els cartells estan en alemany i on el teu coneixement de llengües romàniques no et servirà de res per enterar-te d'alguna cosa! Afortunadament, a Interlaken vam tenir un dels millors hotels del món: es tracta de l'hostal Backpackers Villa Sonnenhof, un lloc enorme amb un personal encantador, amb habitacions privades per a dues persones d'allò més apanyadetes (amb lavabo i dutxa i tot), amb una cuina enorme per fer-la servir amb total llibertat, amb rentadores que fas funcionar amb les dues fitxes que et regalen per nit d'estada, i amb un esmorzar gratuït d'allò més complet! Ah, i com tot bon hotel d'Interlaken, amb una tele al hall d'entrada amb imatges en directe del cim del Jungfrau, perquè hi vegis el temps (generalment dolent) que hi fa.

Però el millor del nostre hotel era sobretot el personal: la dona que ens va donar les claus de la nostra habitació ens va recomanar també llocs on anar a sopar (vam menjar una fondue de formatge deliciosa!) i ens va fer tots els tràmits i recomanacions necessàries per pujar fins al Jungfrau al matí següent. Així que amb una motxilla plena de roba d'abric, per afrontar les temperatures sota zero del cim, i molta son (vam marxar amb els primers trens del matí) vam enfilar cap a aquest llarg viatge en tren.

Per arribar al Jungfrau, hi ha dues rutes en tren: per Grindelwald o per Lauterbrunnen. Nosaltres vam fer aquesta segona ruta per pujar, i la primera va ser la que vam utilitzar per tornar a Interlaken. Per fer-ho cal canviar de tren tres cops en cadascun dels casos, i, quan vas de pujada, cada cop que n'abandones un, te'n trobes amb un altre encara més de muntanya i que et porta per pujades encara més fortes... Afortunadament, les imatges són espectaculars: la vall tan verda de Lauterbrunnen (que el dia següent visitaríem més a fons), les muntanyes nevades del Jungfrau que es van aproximant, les vaques i cabres que vas trobant per tot arreu... Vam fer més d'un centenar de fotos en el trajecte, tot i que aquí baix tan sols us hem fet un breu resum.

Un cop agafes l'últim tren, el funicular que et portarà fins al cim, s'acaben les vistes: tot el trajecte és subterrani per un túnel que passa per dins mateix de la muntanya, però que t'ofereix dues parades per apropar-te a un vidre absolutament gelat per dins del glaciar de les muntanyes. Poca cosa es podia veure entre el gel, la boira i, sobretot, el fred que et gelava sencera: a cada parada veies com la temperatura s'aproximava perillosament als zero graus!

I això fins arribar a la cima on, malgrat que els termòmetres no funcionaven, juraríem que estàvem sota zero! Així que ens vam canviar de roba per col·locar-nos l'equipació d'hivern i cap al mirador! Perquè malgrat que l'estació és subterrània, a través d'escales (que has de pujar molt a poc a poc pel mal d'alçada... que una de nosaltres va patir de forma força aguda..) o d'ascensor pots arribar a un mirador per veure les teòriques vistes (el 99% dels casos tapades per la boira) i, sobretot, l'espectacular glacial.

Nosaltres, que som així d'inconscients i feliços, i com que portàvem unes meravellos botes de muntanya impermeables, ens vam animar a sortir a caminar pel camí que voreja el glacial. Total, fins i tot feia sol per aquella banda de la muntanya! Però ai, aviat allò es va començar a ennuvolar, i entre els peus que se'ns enfonsaven a la neu, el mal d'alçada i la nevada que ens va caure així de sobte, vam haver de fer marxa enrere.

Però al Jungfrau hi ha més coses a fer, com visitar la galeria de gel força curiosa excavada al glacial, i on fins i tot tenien un record per a l'aliniació de la selecció espanyola, guanyadora de la darrera Eurocopa (en teniu més informació al viatge als Estats Units de l'any passat...). Però finalment el fred i el cansanci poden més, i vam retornar cap a la terra ferma. O almenys aquesta era la sensació després de les coses rares que et passen al cos quan estàs a 3.454 metres (uns quants més des del mirador).

Així que vam baixar per l'altra vall del massís, la de Grindelwald, molt més ramadera i oberta que la de Lauterbrunnen, i amb un munt de vaques a la vora de les vies. Com que el nom de Grindelwald ens feia gràcia per les seves ressonàncies als llibres de Harry Potter (Rowling, hem descobert la teva inspiració...) vam fer un tomb per la ciutat, on vam aprofitar per comprar uns quants regals pels familiars.

De tornada a Interlaken, tot i la intensitat del dia, no eren més que les cinc de la tarda, pel que encara teníem una estona per entretenir-nos mentre no arribés la tempesta del dia (els núvols es van acumulant cada dia a les vores de les muntanyes i cap al vespre solen deixar uns tempestots força espectaculars). Així que aprofitant un altre dels serveis del nostre hostal, vam gaudir del minigolf municipal al qual teníem entrada gratuïta i vam riure una estona mentre descobríem que el golf no és la nostra vocació oculta.

I mentre la ciutat vivia tota una festassa per una concentració de Harleys de Suïssa que s'hi celebrava (concert d'una banda homenatge a Rammstein inclosa), vam tornar a l'hostal on vam fer una rentadora balsàmica a la nostra roba bruta acumulada (amb alguna baralla inclosa amb una familia índia que volia monopolitzar la bugaderia) i vam fer un sopar ràpid abans d'anar a dormir. Demà, més excursions muntanyenques.