Revisant ara l'arxiu de fotos del viatge, ens adonem que el nostre ineludible company de viatge (el patu!) no té cap foto a Zurich. Probablement perquè aquell dia amb l'estrès per trobar aparcament i intentar que el "sablasso" per les hores d'estacionament fos el més petit possible ens el vam oblidar dins del cotxe, així que permeteu-nos la llicència d'aquesta imatge del nostre amic en ple descens des del Mont Pilatus a Luzern, que segurament són les imatges que venien al seu cap mentre esperava el nostre retorn en algun seient del cotxe.
A Zurich hi vam arribar a mig matí proccedents de Luzern, on havíem passat una segona nit. Hem de dir que no és la ciutat que ens fes més il·lusió veure, ja que a banda dels museus (que, en ser dilluns, estaven tancats), l'atractiu de la ciutat financera per excel·lència no és gaire gran. Així que l'aventura va començar amb l'estructura clàssica de l'odissea per Suïssa: perduts per la ciutat amb el nostre cotxe, finalment aconseguim aparcar prop del centre en l'aparcament d'un centre comercial on us puc assegurar que l'hora es pagava al preu d'aquells llingots d'or que diuen que estan enterrats al centre Zurich. Però en fi, ja sabíem on ens ficàvem...
Després de perdre'ns (aquest cop a peu) per l'estació de Zurich vam aconseguir trobar Informació turística, on ens van dissenyar una ruta a peu per conèixer en mig dia la ciutat de Zurich. I cap allà que hi anem! La ciutat està dividida en dos parts pel riu, i acaba desembocant en un altre llac enorme on també es fan creuers. Nosaltres vam començar passejant per la part romàntica de Zurich, amb un munt de locals de nit i cases encantadores. Vam poder pujar a la gran catedral, on vam ser prou valents de suportar el fred que feia dalt del campanar i veure les vistes precioses de la ciutat des de dalt.
En el nostre passeig vam passar per davant del Cabaret Voltaire, el lloc on va néixer el moviment Dadá. No deixa de ser impressionant que una ciutat amb una aparença tan clàssica i conservadora com Zurich fos el lloc natal d'un moviment artístic tan subversiu, però ja se sap com van aquestes coses... El passeig ens va dur també a descobrir el districte financer de Zurich, i les botigues de joies, rellotges i xocolata probablement més cares del país. Però ja us podeu imaginar que veure els aparadors és de les activitats més divertides.
Fugint de la tempesta vam entrar a una segona església, més petita que la catedral: La Fraumünsters, que destaca pels vitralls que hi van fer Marc Chagall i Giacometti. Si ens hem de quedar amb un moment de la visita a Zurich, són aquests vitralls preciosos de Chagall, que semblaven pura màgia i que podies mirar i mirar durant hores.
L'excursió va acabar amb una visita al punt més elevat de Zurich, on en teoria va néixer la ciutat i on el gran atractiu és ara, a banda d'un mirador, un joc d'escacs gegant (una de les constants de Suïssa, per una altra banda). I amb el tour ja complet, vam anar a fer un mos ràpid, un altre cop sota una pluja incessant, i vam anar cap a la nostra destinació de descans: Winterthur.
La ciutat la vam escollir per fer nit per tres raons bàsiques: els hotels a Zurich són molt cars, a Winterthur hi havia un hotel de la cadena Ibis molt bé de preu, i ens deixava més a prop del nostre destí el dia següent: les catartaes del Rhin entre les fronteres de Suïssa i Alemanya. Així que ens vam dirigir al nostre hotel, on per fi tornàvem a tenir lavabo privat i, sobretot, una televisió!
Un cop la pluja es va decidir a donar-nos una treva, ens vam atrevir a anar a fer un tomb per Winterthur, una ciutat més petita i residencial que no pas Zurich però amb un ambient molt agradable. Tot el centre és una illa de vianants extremadament neta i ordenada, amb un munt de petits restaurants d'allò més interessants. Evidentment, tot feia la impressió que viure allà devia ser caríssim, però nosaltres, per un preu no gaire alt, vam poder fer un sopar típicament suís amb una raclette de formatge acompanyada de patates, petits blats de moro i altres verduretes. Tot un plaer, us ho ben asseguro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada