Se'ns acaba el periple per Suïssa, de moment, ja que encara ens quedarà pendent la visita a Berna, que farem tot de tornada a casa des d'Alemanya. Avui toca pujar fins a la frontera entre Suïssa i Alemanya per veure les espectaculars catarates del riu Rhin, les més grans d'Europa, i després dirigir-nos a la zona turística per excel·lència d'aquesta regió d'Europa: el llac Konstanz pels alemanys, Bodensee pels suïssos.
La primera parada, però, són les catarates del Rhin, les Rheinfall. El dia a Winterthur es desperta gris, i després d'esmorzar al centre comercial Coop que teníem just davant de l'Ibis (el restaurant del Coop és una opció immillorable per esmorzar a Suïssa, per barat i variat), ens dirigim cap a Schaffhausen, el municipi on es troba l'entrada a les catarates. Quan arribem allà i aparquem, ja està plovent, i el pitjor de tot és que l'entrada a les catarates des d'aquest cantó del Rhin està tancada ja que s'està fent obres al castell i el mirador que hi ha al cantó suís. Així que ens toca caminar uns 15 minuts vorejant el riu i passant per damunt seu pel costat d'un pont del ferrocarril (tot més o menys ben senyalitzat un cop descobreixes quin és el camí des del pàrquing). Quan arribem per fi a les oficines centrals de les Rheinfall, allò està replet de turistes i, sobretot, grups d'estudiants.
L'única forma de veure de prop les cascades és embarcar-se en una de les barques turístiques que ofereixen, i que fan diverses rutes. Optem per agafar una opció intermitja: anar fins a la roca situada enmig de la cascada, poder estar per allà una estona i tornar després al port. I així ho fem. Entre que la barca està totalment xopa, està plovent i a més la cascada esquitxa de valent (el vent no ajuda), acabem força mullats, i el temps d'estada a la famosa roca és una mica estressant per la quantitat de gent (és gairebé impossible fer-se una foto amb la cascada de fons) i el que arriba a relliscar aquella escala metàl·lica. Ho aconseguim, però, i al cap d'una estona tornem a ser a terra ferma, i captem el salt d'aigua des de nous angles. Tot i que les Rheinfall són espectaculars per l'amplada i la quantitat d'aigua, sí que ens van deixar una mica freds per la poca alçada que tenen, especialment després d'haver vist els altres salts d'aigua de Suïssa.
Finalment, tornem al cotxe i arribem a Konstanz, un poble mig a Suïssa mig a Alemanya, a l'hora de dinar. Després d'un àpat ràpid a la plaça de l'església, voltem una mica per la ciutat (està bé, però no és gaire espectacular) i anem cap a l'illa de Mainau, ja a Alemanya, una recomanació que ens havien fet respecte de la regió. Quan hi arribem ens quedem de pedra: l'entrada és caríssima, i el pàrquing també, però ens aguantem i paguem religiosament. L'interior de l'illa, que està reconvertida en uns curiosos jardins gegants impulsats per la dinastia Bernadette de Suècia, és força curiós, però no tenim gaire clar si de veritat val la calerada que ens hem deixat en entrar.
Car o no, la tarda se'ns perd entre flors fent figures gracioses (menció especial pels ànecs de banyera fets de flors), la caseta de les papallones (on hi ha tantes papallones que fan por), jardinets i vistes al llac. Acabem amb un berenar forçat a la mateixa illa després que el diluvi universal decideixi caure sobre nosaltres just quan ja s'estava acabant el dia, i enfilem de nou cap a la nostra propera destinació.
Aquesta va ser la nit que més ens va costar trobar un lloc on dormir, ja que és una zona molt turística i on tot ja estava ple quan vam començar a buscar. Finalment, ens vam estar a Bregenz, un dels pocs pobles d'Àustria que treuen el nas cap al llac Konstanz, en un altre Ibis. Al dia següent, feiem la incursió definitiva a Alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada