Plou a Luzern

La imatge del pont de Luzern (Lucerna) sigui possiblement una de les més populars de la gent que viatja a Suïssa. Aquesta petita ciutat a tocar del llac del mateix nom, i un cop passat el massís de muntanyes de la regió d'Interlaken, és una de les parades inevitables de molts viatgers, així que nosaltres no podíem ser menys.
Com ja comentàvem al darrer post, tot just quan acabàvem la nostra incursió per l'Aaareschlucht es va posar a ploure amb més intensitat que de costum; és a dir, no va ser un xàfec d'aquests de deu minuts, sinó una pluja que s'hi quedaria hores. Això o és que els núvols ens anàvem perseguint mentre enfilàvem el port que ens havia de portar a Luzern (per cert, crec que és dels pocs trajectes que vam fer sense autopistes), perquè no vam poder donar descans als neteja-vidres ni un segon.
A Luzern de nou ens allotjàvem en un hostal de joventut, situat a uns quinze minuts de l'estació, i potser més modest en quant a instal·lacions que els anteriors: les habitacions eren més aviat senzilletes, els lavabos no eren gaire nombrosos, però tot ho suplien amb molta simpatia. A l'hostal hi havia jocs de taula a disposició dels hostes (vam passar una tarda especialment plujosa jugant al monopoly) i el recepcionista ens va aconsellar en tot, i fins i tot ens va oferir bitllets a algunes atraccions turístiques que voliem visitar amb descompte especial.

Tot i la pluja, ens vam aventurar a anar a veure la ciutat aprofitant un petit recés dels núvols. Però només sortir del pàrquing al centre allà va tornar a caure el diluvi universal, així que ens vam refugiar a l'estació, l'únic lloc on, a més, podíem trobar un supermercat obert en diumenge per comprar l'esmorzar del dia següent (un petit truc pels que visiteu Suïssa i necessiteu comprar menjar fora d'hores). Quan el xàfec va amainar, vam decidir anar a passejar, tot creuant els ponts de fusta que permeten passar a banda i banda del braç del llac de Luzern, i descobrint els edificis del nucli antic.

Al matí següent ens preocupava especialment el temps que faria, ja que teníem pensar pujar al mont Pilatus. És una gran muntanya que hi ha a pocs quilòmetres de Luzern i que s'ha convertit en tot un festí turístic: s'hi accedeix tot comprant uns bitllets especials que converteixen l'excursió en un tast de tot tipus de mitjans de transport: l'anada es fa en un vaixell que fa un petit creuer d'una hora i mitja pel llac de Luzern; del port puges fins a dalt de la muntanya en el funicular més empinat del món (això diuen ells, però després de l'experiència no ho posarem pas en dubte), i des de dalt pots baixar per l'altra vall de la muntanya amb una cabina comunitària (allà tens una segona parada amb un seguit d'activitats lúdiques) i, finalment, amb unes cabines petites arribes fins a un poble a la vall de la muntanya, on prens el bus fins a Luzern de nou.

A banda de la diversió assegurada per tota aquesta gimcama de mitjans de transport, al cim del Pilatus tens també un munt d'activitats: senders per vorejar la muntanya, fer muntanyisme de més dificultat, passar per una gruta per dins del Pilatus i descobrir-ne les llegendes, o veure demostracions de les banyes aquestes que toquen els suïssos (ni idea de com es diuen) o els seus balls fent volar banderes. Una mica artificial, sí, però força divertit. I el millor de tot és que tot vorejant la muntanya per anar fins al mirador al capdamunt de tot (on t'hi van assenyalant les diferents espècies de plantes que hi trobes), també ens vam topar uns quants animals! A dalt de tot, uns corbs d'allò més espavilats que no van tenir cap problema en col·locar-se sobre la falda de l'Azahara per menjar els trossos de galetes que els oferíem (fotos a baix), i, el més espectacular, una cabra salvatge que es va estar a un metre de nosaltres, per després sortir fugint.

Un cop investigat el cim, vam baixar fins a la parada intermitja de la muntanya, on hi ha una zona per jugar amb tirolines (a un preu més prohibitiu) i uns tobogans de muntanya d'allò més divertits (aquests sí que els vam provar, tot i que la pluja ens va obligar a intentar-ho fallidament com dos o tres cops).

Després de l'excursió vam aprofitar per veure els punts estelars de Luzern que ens quedaven pendents: la catedral i el famós lleó, esculpit en una roca i ple de japonesos!!