Viatge al Perigord (França)

L'estiu de 2011 ha estat dedicat a fer viatges no massa llargs i no massa llunyans, i la primera etapa de les dues mini-escapades que hem organitzat ha estat a França. A casa nostra, de fet, el país dels veïns de dalt sempre ens ha fet una mica de respecte a l'hora de visitar-lo per lliure, bàsicament per la barrera de la llengua. Enguany, però, vam decidir que volíem descobrir França més enllà de París i ens vam aventurar a descobrir el Perigord, al sud-est del país.

El Perigord és el nom amb què històricament s'ha conegut l'actual regió de la Dordonya. Es troba al nord d'Aquitània i és una de les zones preferides per fer turisme interior dels francesos, tot i que progressivament també va rebent més visitants de fora de les seves fronteres. Un dels factors que ens va fer decidir per aquest viatge és la seva proximitat: està a poc menys de 600 km de Catalunya i amb un viatge en cotxe d'unes set hores s'hi pot arribar sense apretar l'accelerador. Una altra de les seves avantatges és la varietat d'ofertes en el seu menú turístic: és una zona amb un paisatge interessant, amb pobles medievals ben conservats, amb una concentració altíssima de jaciments i coves prehistòriques (la més gran de tota Europa), amb un passat històric plasmat en el seu llistat llarg de castells... Al Perigord es pot fer turisme d'aventura, de natura, històric, cultural i, també, gastronòmic, ja que és el bressol del foie gras, de les tòfones i, com no, de totes les delícies que els francesos preparen amb l'ànec i l'oca. I, tot plegat, per uns preus força ajustats: es menja barat i molt bo, i es pot dormir en una varietat infinita d'hotels, càmpings i apartaments també a preus baixos.

La regió del Perigord es divideix en quatre parts identificades pels seus colors: nosaltres ens vam centrar en la més famosa de les quatre, el Perigord Noir o negre, conegut així per l'espessor dels seus boscos de nogals i per les tòfones que s'amaguen en les seves terres, però molt a prop també tenim el Perigord Blanc (de morfologia calcària), el verd (pels seus prats) i el porpra (pels seus camps on es conrea el raïm). Durant els sis dies d'estada, nosaltres vam investigar a fons el Perigord Noir, vam fer una petita incursió al Blanc i vam tenir temps per una escapada al departament veí del Lot, a Midi-Pyrinées. I tot això sense cansar-nos gens i deixant que tots els seus atractius ens fessin anant desconnectar...

Comencem, doncs, amb la descoberta del Perigord.

Viatge a la Gran Bretanya. Epíleg: la mansió de Longleat

Com que la nostra visita a Bath ja estava complerta, i ens sobrava mig dia abans d'haver d'agafar l'avió a la tarda a l'aeroport de Bristol, vam decidir fer una petita escapada durant les darreres hores que ens quedaven fins haver de retornar el cotxe de lloguer. Després de plantejar-nos algunes possibilitats i descartar Stonehenge perquè ens semblava massa llunyà, vam optar per complir amb tot un ritual turístic britànic: visitar la mansió d'alguna família rica.

I l'escollida va ser Longleat House, la casa dels marquessos de Bath, que, com moltes grans mansions britàniques, estan obertes a les visites. Longleat, de fet, és una mena de parc temàtic on també hi ha un safari, un zoo, un llac per agafar les barques i no sé quantes coses més que us costarien un ull de la cara si aneu amb la vostra família. Com que nosaltres anàvem justos de temps, vam optar per només comprar l'entrada a la casa, i després passejar una estona pels terrenys.

La casa és evidentment tota una expressió del luxe i d'un cert exhibicionisme dels seus propietaris, que ens anaven ensenyant fotos de la seva família que ens van provocar més d'una riallada. Tot i això, la mansió val la pena veure-la, ni que sigui pel meravellós perfil de la seva façana. Després d'aquesta visita, tot voltant vam trobar-nos amb el laberint, una de les atraccions dels jardins de la casa. S'havia de pagar una petita entrada a banda, però ens sobraven uns minuts i teníem ganes de perdre'ns.

El problema va venir, però, quan realment ens vam perdre. És a dir, vam arribar al centre del laberint amb certa facilitat (tanta que fins i tot ens semblava que allò no tenia gens de gràcia), però la tornada va ser una altra història. Quan ens vam adonar ja portàvem una hora allà dins i començàvem a anar una mica justos per poder arribar fins a Bristol a agafar el nostre vol. Afortunadament pel turista estressat, existeixen una sèrie de senyals que, si vols, pots aixecar per tal de descobrir quin és el camí correcte i sortir sa i estalvi del laberint.

I amb aquesta aventura es va acabar el nostre viatge per la Gran Bretanya. El nostre cotxe de lloguer es va quedar a l'aeroport de Bristol (avís per navegants: en un aparcament que està molt lluny de les terminals, així que preneu-vos amb calma la tornada) i un vol de Ryanair ens va deixar a l'aeroport de Reus. A casa, un altre cop, fins al proper viatge.

Viatge a la Gran Bretanya. Bath

Bath és, igual que York, una ciutat anglesa amb un munt d'elements atractius pel turista però que queda eclipsada moltes vegades per Londres. Val molt la pena, però, passar-hi un parell de dies i passejar pels seus carrers on el temps sembla haver-se aturat en l'època de la Regència, i imaginar-se que pels seus carrers un pot creuar-se a Jane Austen.

Bath té eminentment tres atractius: un de tipus arquitectònic (les seves cases d'estil neoclàssic del Royal Crescent i del Circus), un de tipus històric (les seves impressionants termes romanes) i un tercer de tipus literari (el fet que fos la ciutat on Jane Austen va viure part del seu temps i on passa part de l'acció de les novel·les Persuasion i Northanger Abbey).

Vam arribar a Bath a l'hora de dinar, i després de fer check-in al nostre hotel (un B&B petit a tocar de l'estació), i sobreviure a l'infern que és aparcar a Bath (és impossible fer-ho gratuïtament, desenganyeu-vos), vam decidir fer la nostra primera parada a les termes romanes. Bath, de fet, va ser fundada en època romana per la importància del seu manantial d'aigües termals, considerat sagrat en aquella època, i aquest atractiu ha estat un dels eixos per al seu creixement. Per a les classes altes angleses, anar a Bath era sinònim d'anar a prendre les aigües (l'aigua del manantial es pot beure, a més de banyar-se, i es considera que té propietats curatives).

Les termes romanes, al costat d'on s'aixeca The Pump Room (la sala on històricament els rics anaven a beure l'aigua curativa, i on avui encara es pot fer acompanyant l'experiència d'un menjar i de música en directe), són una visita imprescindible si aneu a Bath. Per una banda, és l'única forma de passejar per l'edifici que en l'època de la Regència es va construir al voltant de les termes romanes, un mirador insipirat en l'art romà, però, al mateix temps, és una oportunitat per descobrir un dels museus més interessants del món romà. A Bath, despleguen totes les tecnologies i la imaginació museística per explicar-te què són les termes romanes de Bath, per conduir-te per les seves ruïnes subterrànies i per les seves principals restes, per recrear-te els seus usuaris i els seus costums (inclòs el llançament de malediccions als que els havien robat la roba al vestuari) i tot un seguit de curiositats. La visita, això sí, és llarga, però, afortunadament, a l'estiu (juliol i agost) les termes obren fins tard, acompanyant les darreres hores de la visita amb llums de gas.

El nostre segon dia a Bath el vam començar pel Jane Austen Centre: es tracta d'una casa típica d'època de la Regència, a uns quants números d'on va viure de fet Jane Austen, i on se centren en explicar curiositats de l'època i de les novel·les que Austen va situar a la ciutat (cap d'elles les va escriure allà, ja que Bath no la inspirava com a escriptora). La visita comença amb una xerrada sobre la vida de Jane Austen i la seva estada a Bath, i inclou un audiovisual sobre les dues novel·les situades a la ciutat. Si us agrada l'escriptora, és una visita interessant.

Tot seguit, vam anar a un dels escenaris de molts dels balls de les novel·les d'Austen: The Assembly Room, on ens vam poder meravellar amb la decoració de la sala. La resta del matí el vam dedicar a passejar pels agradables carrers de la ciutat i, després de fer un mos ràpid a un saló de tè, vam apuntar-nos a una visita guiada. Una de les parts bones de Bath és que cada dia organitzen visites guiades gratuïtes des de la porta de The Pump Room, i diversos voluntaris t'expliquen la història i les curiositats de la ciutat.

Mentre el sol es ponia, va ser l'oportunitat de tornar a passejar per dos dels punts més interessants de l'arquitectura de Bath: Royal Crescent i The Circus, dos llocs on el temps sembla haver-se aturat.

Viatge a la Gran Bretanya. Tintern Abbey

Abans d'abandonar el País de Gal·les calia fer una visita ineludible: dirigir-nos a les ruïnes que són considerades la porta d'entrada (i també de sortida, és clar) d'aquesta regió: Tintern Abbey. Aquesta abadia és una altra antiga edificació religiosa abandonada i que ara ofereix, tal i com passa a Whitby, una imatge d'allò més romàntica en el seu estat d'abandó controlat. A diferència de Whitby, situada a dalt d'un penya-segat damunt de la costa, Tintern Abbey se situa a la vall del riu Wye, que marca la frontera entre Gal·les i Anglaterra.

Tot i que les ruïnes ofereixen un aspecte d'allò més encantador, rodejades a més de praderes plenes de vaques, potser un cop havent visitat Whitby ja no ens va sorprendre tant, tot i que sí que és una visita ineludible a la regió i una parada que us pot ben bé consumir dues hores si aneu resseguint cada racó de les ruïnes i descobrint, de mica en mica, tots els secrets que la història hi ha deixat amagats. Un cop acabada la visita, una bona opció és fer un tomb per la vall del riu Wye (es pot anar fins al pont que el creua) i gaudir de les vistes amb la sensació d'estar creuant una frontera.

Tot i això, per a nosaltres la veritable sensació de pas de frontera ens va venir en traspassar un dels mítics ponts que creuen el riu Severn, a tocar de Bristol, en el nostre camí cap a la nostra darrera destinació del viatge: l'encantadora Bath.

Viatge a la Gran Bretanya. Cardiff

Hem de reconèixer que nosaltres som més bé gent de turisme urbà, i tot que gaudim molt fent visites a d'altres tipus de destinacions, sempre ens agrada fer una parada ni que sigui d'un dia per la ciutat principal de la regió on estem. Per això, en el nostre viatge per Gal·les no podia faltar un dia a Cardiff, una ciutat de la qual no esperàvem gran cosa i que ens va sorprendre amb el seu ambient acollidor, les seves llibreries amagades en galeries i els seus carrers per a vianants.

A Cardiff vam arribar a primera hora del matí, i vam optar per dirigir-nos directament al nostre hotel. Havíem reservat una habitació en una curiosa cadena, The Big Sleep Hotel, un enorme edifici replet d'habitacions amb el bàsic (lavabo, llit i tele) i esmorzar inclòs en el preu de l'habitació. Com que estava molt cèntric, va ser una opció molt pràctica, tot i que es notava una mica freda després de les bones experiències a B&B's de la resta del viatge.

La primera parada va ser una de les principals atraccions turístiques de Cardiff: el seu castell. Hem de dir que, a aquelles alçades, ja estàvem una mica saturats de castells gal·lesos, però el castell de Cardiff és totalment diferent a tota la resta que havíem visitat. Aquest era un castell d'estil romàntic, amb unes habitacions força sorprenents, i tot un pati immens per descobrir sorpreses com el seus mussols engabiats. La visita comença amb un audiovisual força interessant sobre el castell i Cardiff, i continua amb una audioguia on tens tot tipus d'informació sobre l'espai i en què et va traçant la ruta a seguir i et va fins i tot explicant anècdotes d'aquells que hi van viure i treballar. Amb l'entrada, tens una hora per entrar a veure les habitacions del castell, que d'aquesta forma es pot visitar sense aglomeracions.

Entre una cosa i una altra, ja era l'hora de dinar quan vam sortir del castell, així que vam anar a recuperar forces a un pub situat tot just davant del castell. I després, temps lliure per caminar: per veure botigues, xafardejar a l'interior de llibreries, per anar a fer un cafè, per parar-nos a veure la retransmissió de Wimbledon que feien en pantalla gegant en una de les places del centre... La nit, però, la vam dedicat a caminar en una altra direcció: la de la zona portuària de Cardiff, on està el parlament gal·lès i on, aquell dia, es feia també un homenatge als combatents de la Segona Guerra Mundial. La zona del port està repleta de locals de menjar, de bars i cafeteries, de música en directe... És un lloc d'allò més agradable per passar una bona estona.

Amb aquest darrer passeig s'acabava la nostra visita a Cardiff, que ens havia deixat molt bon record. Al dia següent, tocava creuar de nou cap a territori anglès, no sense abans fer una darrera visita indispensable a territori gal·lès.